El mandatari governamental ha contextualitzat aquella proposta d’acord que, en la seva integritat, no s’ha pas complert, tot recordant que derivava de la crisi que vivien els mitjans de comunicació, com altres sectors econòmics, arran de la crisi de la Covid. Espot ha destacat la importància d’aquests mitjans com a “actors imprescindibles” en una societat democràtica i ha ressaltat el valor de la comunicació tant per fer arribar els missatges que pertoqui a la ciutadania com l’ús del català.
Espot ha assegurat que malgrat que “aquest acord no s’ha acabat d’implementar”, ha anat en augment la publicitat institucional amb independència de la línia editorial de cada mitjà. El cap de Govern ha afirmat que hi ha algunes de les mesures, de les sis, que contemplava la proposta d’acord que ja estan implementades, d’altres que no i encara d’altres que estan en curs, com la referent al nou marc legal per a la tele i la ràdio públiques, en la qual ja s’hi treballa i que s’ha d’actualitzar.
No s’ha donat resposta ni es preveu fer-ho amb agilitat a la demanda de fer un estudi d’audiències. “És una qüestió complexa, no és fàcil”, ha afirmat el cap de Govern
De fet, Espot ha assegurat que en el marc del treball sobre l’eventual transposició delcabal comunitari ja es va detectar la necessitat de fer canvis a la llei actual perquè, per exemple, els mitjans públics necessiten, sí o sí, de reguladors. En això s’hi està treballant. En canvi, no s’ha donat resposta ni es preveu fer-ho amb agilitat a la demanda de fer un estudi d’audiències. “És una qüestió complexa, no és fàcil”, ha afirmat el cap de Govern.
En canvi, sí que hi ha un pla de comunicació o, segons Espot, es garanteix la concurrència en la contractació. El màxim responsable de l’executiu ha reconegut que aquesta és una qüestió “opinable”, però ha assegurat que “des del departament de comunicació estem amatents molt més que en el passat”. Espot ha explicat que s’intenta ser “equitatiu” amb una “ponderació superior” amb qui té alhora mitjans “digitals i escrits” alhora.
La resposta donada pel cap de Govern ha satisfet com a molt a mitges Judith Casal, que ha avançat que farà una demanda d’informació per tal d’obtenir dades més concretes. Per exemple, que se li lliuri el pla de comunicació institucional que aparentment existeix o la relació de contractacions que s’hagin dut a terme des de que es va aprovar la proposta d’acord, que data de final del 2021.