La Llei de la persona i la família es va aprovar el passat 21 de juliol al Consell General. Va ser un text àmpliament consensuat per tots els grups de la cambra. De fet, gairebé en la seva totalitat es va aprovar per unanimitat. Amb només una excepció: els articles que feien referència a la nova denominació del matrimoni.
El text distingeix entre dues fórmules. Per un costat, el casament civil. Aquest nom es reserva per totes aquelles unions que es facin fora de l’església, sigui entre persones del mateix sexe o entre un home i una dona. Per l’altra, hi ha el matrimoni canònic. Només tindrà aquesta denominació aquelles parelles que passin per la vicaria. És a dir, que siguin casats a l’àmbit eclesiàstic.
L’objectiu d’aquesta fórmula, no es va amagar des de la majoria, era buscar un cert equilibri per no generar malestar en el Coprincipat episcopal. S’entenia que era “una fórmula menys invasiva”. Aquesta, però, no agradava gens el PS. Ja llavors la formació ho va evidenciar i va decidir demanar la votació separada dels articles en qüestió. Ho van fer en contra. El motiu? Reservar-se la possibilitat de presentar un recurs de constitucionalitat.
Es va fer així per tenir aquesta opció. Se seguia la doctrina del mateix TC explicada en una sentència del 2021. Quan el Consell General va votar la modificació de la llei de sanitat i la de seguretat ciutadana per poder prendre mesures especials contra la pandèmia, Terceravia la va dur davant el Constitucional. Ho va fer amb les signatures prestades dels socialdemòcrates Susanna Vela i Carles Sánchez. Els magistrats, però, van refusar el recurs, justament perquè tots dos consellers havien votat favorablement al text.
Per tant, la porta està oberta. Ara cal veure si es travessa o no. La Llei de la persona i família es va publicar al BOPA del passat 17 d’agost. Com era d’esperar, només la va signar el Copríncep francès, Emmanuel Macron. L’episcopal, Joan Enric Vives, va esgotar al màxim el termini però finalment no la va ratificar, tal com preveu la Constitució en casos on un text pugui anar contra les creences d’un dels dos caps d’Estat. Des de llavors, el termini per presentar recurs ha començat a córrer: trenta dies naturals.
En concret, el temps acabarà el pròxim dia 17. És a dir, dissabte de la setmana vinent. I el PS té sobre la taula què ha de fer. La decisió dependrà en gran part d’un informe jurídic que s’ha encarregat sobre la qüestió. S’espera que el treball s’entregui en els pròxims dies.
Un cop es tingui, ha de permetre saber si hi ha o no opcions de triomf en cas de presentar el recurs. També quins haurien de ser els arguments a emprar, com ara els drets que suposadament vulnera la distinció actual entre matrimoni canònic i casament. A partir d’aquest estudi, es prendrà la decisió definitiva.