Proposta per promoure un parc nacional “imponent” en lloc de la reserva de la biosfera

El moviment Ad.Hoc reuneix més de mig centenar de persones per explicar les accions que ha dut a terme des que va començar a mobilitzar-se durant l’esclat de la pandèmia

Claude Benet durant la introducció de l'acte.

El moviment Ad.Hoc proposa promoure a Andorra un parc nacional “imponent”, de per exemple 10.000 hectàrees en lloc d’impulsar la fórmula “antiquada” de la reserva de la biosfera. Considera que convertir el país en un gran parc nacional permetre “fer un altre turisme” tot oferint “serveis de qualitat”. És una de les propostes que han posat sobre la taula els promotors d’un moviment que va néixer durant l’esclat primer de la pandèmia, que van aprofitar el confinament per demanar un replantejament del model del país.

Ad.Hoc ha organitzat un acte públic a la sala Tallers del Tèxtil i del Vidre de Caldea per exposar les diferents feines que ha anat fent des de la seva creació. Actuacions que en moltes ocasions no han transcendit però que han tingut el seu efecte, com per exemple contribuir al fiasco del projecte de telefèric al Pic de Carroi o promoure canvis al projecte de llei d’esquí de muntanya. A l’acte hi han assistit una cinquantena llarga de persones i hi han intervingut diversos impulsors del moviment, com ara Claude Benet, Diana Torra, Elisa Muxella, Marc Mosoll, Jordi Deu o Valentí Turú, entre altres.

Benet ha fet una introducció general per recordar que una de les voluntats d’Ad.Hoc és “copsar el neguit de la ciutadania” i que després de la crisi sanitària, Andorra “ha engegat molt ràpidament” però està deixant moltes persones enrere. Hi ha “gent que ho passa malament”, ha clamat un Benet que també ha lamentat que la ciutadania “no existeix o existeix molt poquet”. “Andorra és un país meravellós, però l’estem convertint en un producte. Tot es ven. No ens quedarà ni un prat”.

Benet: “Andorra és un país meravellós, però l’estem convertint en un producte. Tot es ven. No ens quedarà ni un prat”

Els impulsors del projecte han reivindicat la força de la societat civil amb exemples d’algunes coses que han aconseguit i han deixat clar que “no som revolucionaris, som gent que reflexiona” alhora que com ha manifestat Marc Mosoll han volgut aclarir que Ad.Hoc no és un moviment ecologista sinó que planteja una manera concreta de tractar l’entorn, el paisatge, els recursos naturals. De fet, per exemple, han fet diverses alertes sobre el que consideren construcció excessiva que pot comportar problemes en relació als recursos hídrics. També han alertat de la mala gestió forestal.

Mosoll ha estat qui ha recordat que Andorra té firmat el conveni internacional sobre el paisatge que obliga a fer referèndums si hi ha qualsevol proposta o projecte que canvia sobre manera l’entorn paisatgístic d’un Estat com podrien ser, ha esmentat, les torres del Clot d’Emprivat. També ha estat aquest integrant d’Ad.Hoc el que ha qualificat de “fórmula super antiquada” el projecte de reserva de la biosfera. “Queda bé, és un guardó”, però no és el que més interessa al país segons Mosoll atès que com evidencia Ordino no serviria de gran cosa.

De fet Ad.Hoc ja va denunciar davant la Unesco la situació que viu el país i que considera que es contradiu amb el que es pretén: el reconeixement internacional com a reserva de la biosfera. Per tot plegat, i tot al·legant que “ens falta visió global sobre el medi ambient, quina forma volem per aquest país” atès que “no es poden fer les coses de manera anàrquica”. En aquest marc, Marc Mosoll ha fet una aposta pel parc nacional. “Per què no fem un parc nacional imponent de 10.000 hectàrees i fem un altre tipus de turisme”, s’ha demanat tot assegurant que “si fóssim respectuosos no caldria prohibir res”.

TEXTOS QUE NO ES LLEGEIXEN

Ha fet aquest esment atès que ha lamentat que massa sovint i de forma massa fàcil s’associï “parc nacional a prohibicions”. També s’ha fet un esment sobre la Vall del Madriu pe recordar que està protegida per la Unesco des del vessant cultural, però no necessàriament gaudeix d’una protecció extra a nivell dels recursos naturals. Aquest aspecte, en certa manera, potser també caldria abordar-lo. Mosoll ha estat també l’encarregat de fer una pinzellada sobre la llei d’esquí de muntanya i ha lamentat que massa sovint representants institucionals no llegeixin allò que han de complir.

Abans, la també presidenta de l’Institut de Drets Humans (IDHA), Elisa Muxella, ha denunciat la vulneració de drets que està sofrint la ciutadania a Andorra i ha revelat que l’IDHA no va trobar cap advocat que estigués en disposició de presentar una querella contra el projecte de Grifols a Ordino. En aquest sentit ha lamentat que el pacte de socis entre el Govern -Xavier Espot i Jordi Gallardo- i la multinacional catalana, quan es va signar, a l’inici, no complia la legislació vigent. “Però després ja es van fer els canvis escaients”.

L’enginyer Jordi Deu ha explicat que van haver d’acudir al Raonador del Ciutadà perquè els comuns de la Massana i d’Andorra la Vella responguessin els seus neguits en relació amb el projecte de telefèric al Pic de Carroi. Van estar dies sense respondre, i només acudir a la institució esmentada “al cap d’una hora ens van respondre”. Hauria estat a proposta d’Ad.Hoc segons Deu que s’hauria inclòs la necessitat que les empreses que es volguessin presentar al concurs haguessin de fer front a un aval per retirar al seu dia, al final de la concessió, si fos escaient, totes les estructures que s’haguessin muntat si el giny no se seguís explotant. “Això va suposar un sobrecost del 30%” que en certa manera, segons l’enginyer, va portar el projecte al fracàs. “Va ser una sorpresa inesperada”, ha afirmat afegint que també són contraris al projecte d’aeroport en territori nacional i de l’heliport al pla de la Caubella.