Així es preveu en una de les disposicions finals de la llei òmnibus que el Govern ha traslladat a tràmit parlamentari per afrontar la crisi de l’habitatge i del creixement sostenible. En concret, es proposa la modificació -caldrà que en el tràmit parlamentari no hi hagi modificacions sobre el redactat- d’alguns apartats de l’article 55 del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes. I més que la modificació, l’important és un afegitó que es fa en l’esmentat article, que regula les sancions en virtut de les infraccions.
Els canvis es fan en referència a les infraccions greus i molt greus. D’entrada, infringir comporta una multa. En efecte, una infracció greu suposa una “multa d’un import equivalent al 25% de l’anualitat de la renda que abonava la part arrendatària en el moment de la resolució del contracte d’arrendament”. I una de molt greu el que comporta és una sanció “d’un import equivalent al 50% de l’anualitat de la renda que abonava la part arrendatària en el moment de la resolució del contracte d’arrendament”.
VIGÈNCIA ACTUAL I PARÀGRAF CLAU
Aquests dos apartats esmentats ja suposen canvis respecte del redactat actualment vigent. Per exemple, actualment, la infracció greu suposa una “multa d’un import equivalent al salari mínim oficial mensual” i la molt greu, entre altres coses, comporta una sanció “d’un import equivalent a quatre vegades el salari mínim oficial mensual i prohibició de contractar amb l’administració pública durant un període dos anys i de rebre cap ajut o subvenció pública per un període de tres anys juntament amb l’obligació de posar l’habitatge al mercat de lloguer durant un període mínim de cinc anys”, entre altres coses.
Però allò més rellevant encara és el paràgraf final que s’afegeix al citat article 55 i que, d’aprovar-se al Consell General com l’ha proposat el Govern, diria que “les infraccions greus i molt greus, a més de la sanció econòmica establerta en els apartats precedents, comporten que la persona infractora ha d’indemnitzar la part arrendatària en una quantitat equivalent a una anualitat de la renda que aquesta part abonava en el moment de resoldre el contracte d’arrendament de l’habitatge recuperat”.