Els motius pels quals s’estan donant aquestes actituds, de moment, no s’han pogut esbrinar. Així ho explica el president de GosSOS, Manel García. Tot i això, des de la gestora de la gossera existeix una preocupació que va en augment cada dia que passa. L’abandonament de cans i les cessions han tingut un augment considerable els darrers mesos i, d’una manera o altra, tots van a parar a les instal·lacions. “Estem intentant analitzar què és el que està passant, perquè l’entrada és important, estem a unes xifres que feia molt de temps que no ens havíem trobat”, assegura García.
Aproximadament, les instal·lacions tenen actualment més d’una trentena de gossos. Entre 33 i 35, més o menys. Però les gàbies no són infinites. De fet, únicament hi ha 42 al recinte. Per tant, la capacitat de la gossera comença a veure’s gairebé copsada, al límit. I, malgrat tot, les adopcions no han augmentat al mateix ritme que ho han fet els abandonaments. De cessions i arribades de cans hi ha entre dues i tres setmanals, “una xifra molt alta”. De sortides, ni de casualitat tantes.
Des de GosSOS s’ha arribat a diferents conclusions arran aquesta situació. La primera d’elles és que gran part de les cessions pot venir provocada per l’entrada en vigor del reglament de nuclis zoològics. Això podria haver comportat que molts dels gossos de caçadors ja no “els volen perquè ja no els serveixen”, i això genera un conflicte dintre de l’espai on els haurien de mantenir. Per tant, el destí d’aquests animals està gairebé clar, i és la gossera.
“Sembla que la gent no se’ls estima prou, no hauria de ser així, quan tens un gos, l’estimes com a part de la teva família, forma part del teu dia a dia”
Així mateix, pel que fa a les formacions per a l’adopció de races potencialment perilloses, que són molt habituals a la gossera, García assegura que la població no se n’ha assabentat suficient. En primer lloc, sembla que moltes persones no haurien acabat d’entendre la primera decisió. “Si ja es té un animal d’aquestes característiques, no s’ha de fer cap curs, si hi ha algun problema, ja se’n fa càrrec l’autoritat competent”, especifica García. Posteriorment, amb la gratuïtat de la formació oferta pels Banders, tampoc hauria arribat a qui ho hauria de fer. “Sigui com sigui, les adopcions no han augmentat com per alleugerir la problemàtica que tenim”.
Els abandonaments són una preocupació real, i més amb l’estiu al caure, quan solen augmentar cada any. En aquest sentit, García explica que “volem fer una crida a la població, primer perquè en lloc d’anar a comprar gossos els pugui adoptar, i d’altra banda que tingui més respecte per l’animal”. Però, sobretot, que quan es decideixi fer càrrec d’un animal, es tingui present la responsabilitat que suposa. “Sembla que la gent no se’ls estima prou, no hauria de ser així, quan tens un gos, l’estimes com a part de la teva família, forma part del teu dia a dia”.