Així ho han indicat tots dos durant la presentació de la nova campanya per difondre, justament, els drets i, sobretot, els deures existents amb el català. I la iniciativa, han remarcat, “va per a tothom”. I això inclou també un sector públic que, han admès, encara presenta mancances en certs àmbits.
Un d’ells, el sanitari, amb l’hospital com a un espai on toca, admeten, que s’empri més el català. “Hem mantingut reunions amb la direcció del SAAS i amb Salut per pensar en l’adaptació dels recursos que té Política Lingüística perquè el col·lectiu professional els pugui aprofitar millor”, ha explicat la ministra, que ha indicat que els motius poden ser variats: “en alguns casos hi ha manca de coneixement, en altres és simplement normalitzar l’ús del català. I a vegades se’ns adverteix de la dificultat de traduir algunes denominacions”, ha apuntat.
La voluntat, doncs, és donar eines, adaptades als diferents col·lectius. “No és el mateix un infermer que un metge”, ha apuntat la titular de Cultura i Esports. I que aquests siguin adaptats a les seves necessitats. “Hem de veure que arriben els mitjans i que els rebin sense que suposi una càrrega per a la dedicació laboral que ja tenen”, ha comentat la ministra.
I un altre àmbit on es vol posar cert ordre és, com ha reconegut Riva, el nom d’alguns esdeveniments impulsats per o amb el suport del sector públic. Noms com ‘Andorra Mountain Music’, ‘Multisports Festival’ o ‘Shopping Festival’ grinyolen al departament. “Sempre hem defensat tècnicament que cal emprar el català en aquests esdeveniments”, ha apuntat Sans. Per això, considera “lloable” la proposta de resolució aprovada al Debat d’Orientació Política. “Els consellers i nosaltres estem convençuts que hi ha altres fórmules per ser exemplars en aquest sentit i no haver de recórrer als estrangerismes”, ha apuntat.
El problema, ha matisat Riva, no és tant l’ús de mots d’altres llengües sinó fer-ho compatible amb el català. “Volem que hi sigui; si l’ús de l’estrangerisme pot reforçar l’arribada de gent, benvingut serà. Acceptem la riquesa i el multilingüisme, però sempre des de la base de la promoció de la llengua pròpia”, ha remarcat.