El conferenciant ha posat d'exemple l'augment de seguiment dels comptes oficials de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) o del ministeri espanyol de Sanitat. Així mateix, s'ha referit a la divulgació dels projectes de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) -on exerceix de professor al departament d’Empresa de la Facultat d’Economia i Empresa- que han tingut un ampli ressò a les xarxes. Aquest creixement, segons ha dit, també ha estat provocat per la durada del confinament.
Les xarxes socials són una arma de doble tall, durant aquesta pandèmia i en altres crisis. Han resultat extremadament útils per promoure el debat entre la comunitat científica, per compartir amb celeritat les crítiques a les dades o els articles erronis i per difondre ràpidament resultats útils. D'altra banda, també han contribuït a difondre conclusions d'estudis defectuosos, i a propagar informació falsa deliberadament. Per aquest motiu, Ojeda demana que se segueixin els comptes oficials per evitar el risc de tenir una informació que no sigui correcta. Segons el ponent, "hem vist en els darrers anys que s'han creat xarxes socials específicament científiques i ha afavorit un intercanvi d'informació entre gent de qualsevol lloc del món".
Twitter s'ha erigit com la xarxa social preferida pels científics i els professionals de la salut per compartir els resultats de les seves investigacions
Cal recordar que durant el punt àlgid de la pandèmia, els Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC, als Estats Units), l’OMS, nombroses revistes i altres organitzacions d’atenció mèdica van publicar regularment orientacions en una gran quantitat de plataformes. Els equips empleats per aquestes plataformes també van participar en la resposta a mida que les cerques d’informació sobre el coronavirus van anar augmentant. Facebook va emprar enllaços a notícies que dirigien als usuaris a diversos llocs web de l’OMS i als de les autoritats locals de salut. Google Scholar, per la seva part, va destacar les principals revistes mèdiques i altres llocs d'interès. En els últims mesos, Twitter s'ha erigit com la xarxa social preferida pels científics i els professionals de la salut per compartir els resultats de les seves investigacions i informació important, contribuint a difondre i democratitzar el discurs. El nombre d'articles publicats sobre el coronavirus ha estat enorme, amb més de 300 per dia durant part de l'any 2020. Twitter ha estat clau per ajudar a identificar i compartir els més importants. "S'han creat grups especialitzats i la població en general ha utilitzat les xarxes socials per tenir notícies i estar al dia. El Twitter ha tingut un creixement espectacular", ha afirmat.
Ojeda ha mostrat durant la seva exposició els resultats d'un projecte de recerca que va demostrar que el treball col·laboratiu d'un grup de científics en un context de comunitats distribuïdes - cadascú en un lloc diferent- aconsegueix millors resultats. "La gent que no ho fa no obté resultats o triga més. La gent que comparteix arriba a resultats més espectaculars en menys temps".
La trobada, segons Ester Vilarrubla, s'ha consolidat com un projecte de col·laboració
La conferència de Jordi Ojeda ha estat la plenària de la primera jornada que ha inaugurat la ministra d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla i que ha comptat amb la introducció a càrrec de la presidenta de la SAC, Àngels Mach mentre que Alan Ward ha presentat el programa i els ponents. Ward ha recordat que l'origen dels Debats "era posar en contacte investigadors de diferents àmbits d'Andorra i posar-los en una mateixa sala perquè dialoguessin. Ens hem trobat amb investigadors d'Andorra que cadascú fa la seva recerca en el seu lloc i que no troba el temps de parlar amb els altres per crear sinergies". Vilarrubla ha opinat que "els Debats s'han consolidat com un projecte de col·laboració. És un d'aquells exemples que sempre posem d'unir diversos actors, públics i privats. Això permet arribar més lluny i en aquest cas en l'àmbit de recerca i d'investigació"
Els Debats de recerca també tenen l'objectiu de ser una eina de divulgació científica i una plataforma per fomentar la col·laboració científica. En la primera jornada s'ha parlat també de l’ús de les tecnologies en l’àmbit educatiu i de la rehabilitació avançada d’una canonada d’aigua potable mitjançant materials compostos. Les conferències es tancaran aquest dimarts amb la segona sessió.
Comentaris