Que a Vives no li fa gens de gràcia la possibilitat que al Principat es pugui avançar en garantir aquest dret a les dones no és cap secret. Des que es va conèixer l’informe jurídic que evidenciava que hi ha una via per despenalitzar-lo sense que aquesta acció vagi contra la Constitució, el Copríncep episcopal ha anat deixant anar comentaris sobre la qüestió. Mai en declaracions formals a la premsa, tot i les reiterades peticions per fer-li preguntes; sempre aprofitant les seves al·locucions en actes religiosos. Ho va fer fa unes setmanes a Vila i ho tornarà a fer diumenge.
L’homilia que llegirà ja s’ha donat a conèixer a la web del bisbat d’Urgell. I en ella, titulada, ‘Tenir cura de la Casa Comuna (1)’, se centra a defensar el “compromís dels cristians de treballar contra el canvi climàtic”, però no estalvia una clara referència a l’avortament i, molt probablement a Jean-Luc Mélenchon i a Emmanuel Macron. Cal recordar que el líder de la França Insubmisa va fer unes declaracions on exigia al Copríncep gal que deixés el càrrec si es mantenia la penalització al Principat de la interrupció voluntària de l’embaràs. Tot en el marc de les reaccions arran del canvi de criteri del Suprem als Estats Units, que el mateix president francès també va criticar.
Ho fa quan apunta que “són molts els qui proposen que es mantingui unit el clam de la Terra amb el clam dels pobres per elaborar una proposta econòmica i un estil de vida nous que es tradueixin en un canvi dels hàbits de consum i de les relacions econòmiques”. I llavors, apunta que “cal realitzar una acció integral que impliqui una gran feina en l’àmbit de l’educació, per evitar caure en determinades propostes antinatalistes o que promouen un discutit capitalisme verd o ecocapitalisme que es converteixi en el sistema dominant”.
Més enllà del comentari que evidencia un cop més que Vives no vol cap canvi en l’actual situació jurídica de l’avortament, al llarg de l’escrit recorda que pontífexs com Joan Pau II o Benet XVI ja han defensat en nombroses ocasions postulats mediambientals. I avisa que “els signes d’alerta són cada vegada més dramàtics”. Per això, apunta que “l’Església ha fet un pas endavant i s’ha mobilitzat de forma molt directa en nombroses accions contra el canvi climàtic” que, recorda, “afecta sobretot les persones més empobrides”. També lamenta “l’actual context polític internacional”, ja que “no és precisament favorable” pel fet que “molts països s’estan fent enrere i estan actuant només mirant el seu propi interès i no el general”.