Aquest ve a ser, en síntesi, el posicionament del catedràtic de Dret de la Universitat de Comillas i, per tant, un home proper a l’Església, Federico de Montalvo, que actualment assessora el grup format per integrants de diferents ministeris i grups polítics que treballen per trobar una solució que encaixi amb l’actual marc constitucional i que permeti la dona avortar. La solució donada no és d’ara, és de l’abril del 2021. El grup demòcrata va sol·licitar un informe a De Montalvo en què deixava clar que en cap cas pretenia que es despenalitzés l’avortament de manera general.
La petició demòcrata, segons que expressa De Montalvo en un informe de més de 50 pàgines, és que es plantegi una possible reforma del delicte d’avortament “sense eliminar el tipus penal ni legalitzar-ne la seva pràctica” però que s’eximeixi “ de conseqüències penals o sancionadores a la dona sobre la que es practica voluntàriament l’avortament i al metge o personal sanitari que informe la dona sobre la possibilitat de la seva pràctica fora del Principat, en un altre Estat en el qual la interrupció de l’embaràs no sigui il·legal”.
En fi, i parlant en plata, es demana a De Montalvo si es podria posar per escrit el que ja sol ser pràctica comuna, que és no perseguir ni la dona que avorta ni els sanitaris que participen en la interrupció de l’embaràs. I la resposta del catedràtic, com no podia ser d’una altra manera, és positiva. Sí que hi ha via per deixar de perseguir la dona i el metge perquè la protecció del dret a la vida del que ha de néixer va més enllà de les lleis penals i perquè també té el mateix dret a la vida la dona. I el fet de saber-se potencialment perseguida pot atemptar contra la vida, també.
La demanda demòcrata és molt anterior a l’oferiment fet pel cap de Govern, Xavier Espot, en seu parlamentària, en relació amb la possibilitat de buscar una sortida a la demanda social perquè es despenalitzi l’avortament. Per tant, demòcrates ja buscava una sortida però sense legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs. I en aquesta via es manté.
De Montalvo garanteix que deixar la dona fora de la reprimenda penal és completament constitucional si com a via de protecció del que ha de néixer es promou “l’assessorament previ orientat”. Aquest model, “per ser veritablement efectiu ha d’acompanyar-se, a més a més, d’un pla d’ajudes socioeconòmiques a l’opció de continuar amb l’embaràs i a la natalitat”
En les conclusions del seu informe, De Montalvo manté que la Constitució “no impedeix acceptar en l’ordenament andorrà la denominada concepció gradualista de la vida, en la mesura que suposa constatar que el que naixerà es troba subjecte en la seva evolució a canvis biològics significatius, però sempre que la seva protecció sigui plena en totes les fases”. L’exigència constitucional de protecció plena del que ha de néixer tampoc “no imposa, com a mecanisme únic i exclusiu de protecció, la via penal, poden aconseguir-se tal protecció per altres vies alternatives”, defensa el catedràtic, que en el seu informe es refereix tot sovint al model alemany.
Com s’ha dit, De Montalvo garanteix que deixar la dona fora de la reprimenda penal és completament constitucional si com a via de protecció del que ha de néixer es promou “l’assessorament previ orientat”. Aquest model, “per ser veritablement efectiu ha d’acompanyar-se, a més a més, d’un pla d’ajudes socioeconòmiques a l’opció de continuar amb l’embaràs i a la natalitat”. També es deixa clar que protegir el dret a la vida, com s’ha dit, no exigeix castigar penalment aquella dona que avorta consentint. Una altra cosa és que si es practica un avortament respecte d’una embarassada que no vol interrompre la gestació, aquest fet hagi d’estar més penalitzat que fins ara, com fins i tot De Montalvo proposa.
Però el “càstig penal a la dona que sol·licita i consent l’avortament no només no garanteix necessàriament la protecció de la vida del que ha de néixer sinó que, a més a més, incrementa la pròpia vulnerabilitat de moltes dones, operant habitualment respecte d’algunes dones de condicions socioeconòmiques més desafavorides”. El catedràtic posa de relleu que el càstig penal posa habitualment “en risc la pròpia vida o la salut de la dona, tant en allò a què es refereix una pràctica ‘clandestina’ de l’avortament com en el temor a posar de manifest les possibles complicacions que puguin aparèixer a posteriori de practicar-se-li”.
Creu Federico de Montalvo que l’assessorament previ orientat que proposa, “no només serviria com una causa d’exempció de la responsabilitat penal de la dona, sinó també del professional que ha dut a terme el mateix”. És a dir, del professional sanitari que ha fet l’assessorament. Alhora, la dona no hauria de ser perseguida ni a Andorra ni tampoc en el lloc on es facin les pràctiques i gestions necessàries per dur a terme la interrupció de l’embaràs sempre que en aquest tercer indret l’avortament estigui permès.