Va arribar a Andorra seguint les filles perquè poc abans s’havia separat de la seva mare i la mare i les filles es van traslladar al Principat quan ell treballava de director artístic, de creador, de publicitari, en una empresa que es dedicava a muntar saraus. Diversos i variats. I a Andorra, quan hi va arribar, hi va conèixer persones, músics, els que en fer trenta anys de la seva arribada al país i un cop jubilat amb més problemes que una altra cosa li van fer un homenatge en forma de disc. Va ser la tardor del 2019 quan músics del país com Oriol Vilella, Fano Pallarés, Òscar Llauradó, Jordi Demiguel, Carles Matute i Lluís Cartes van publicar un disc amb tretze temes de l'artista andorrà amb el títol 'Un munt de coses belles'.
Autodidacta ja des dels inicis i els seus orígens a Sant Vicenç de Castellet, on va treballar fent tasques d’administratiu comptable i mig de picapedrer i tot en una empresa de marbres del municipi, va tenir després experiències laborals a Florència i amb el marbre de Carrara. O fins i tot a Madrid i Nova York. O fins a Japó, on també hi ha pintures seves. Maurici Bellmunt tenia més herència pictòrica que musical. I això que rascava la guitarra i componia des d’abans d’afaitar-se. Va estudiar tres mesos a una escola d’art de Manresa però sols hi va durar tres mesos perquè es va discutir amb el professor. Va ser grafista, ninotaire, acuditaire, per a diverses publicacions del Grupo Zeta… Que si el ‘Lib’, ‘El Papus’, ‘Primera Linea’. O el ‘Personas’ i ‘El Cronopio’. A Andorra va treballar especialment a ‘Diari d’Andorra’ i a ‘7Dies’. El fèretre amb les restes de Bellmunt, resident a Escaldes, serà incinerat aquest dimarts al crematori del cementiri de la Plana.
Comentaris (1)