“Tot el que ha volgut dir està a l’hemeroteca. Al final el missatge que sempre ha transmès és que el poble hauria de rebel·lar-se en molts aspectes”, expliquen des de l’entorn familiar d’un Gaeta que havia nascut a Madrid fa poc més de 64 anys (7 de setembre del 1960) i que ha mort aquest migdia a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell on des de fa temps entrava i sortia mirant de combatre els efectes d’un càncer que l’havia deixat sense estómac feia anys i contra el qual lluitava amb sort dispar i humor divers. El mateix humor -o mal humor, segons el dia- que ha gastat tota la vida. Clar que la malaltia li havia accentuat segons quins deixos.
Juan Carlos Gaeta havia dedicat bona part de la seva vida al transport de viatgers. Conductor d’autobusos. Galant, empàtic, havia portat centenars, milers d’escolars o esportistes del país, gent del món de les entitats en viatges diversos per molts indrets no només d’Andorra, també de fora. Gaudia conduint i quan fent econòmiques va veure, explicava ell, que podia ajudar el seu pare a tirar una mica més endavant l’empresa que el seu progenitor havia contribuït a fer gran -la Hispano Andorrana- després de la seva fundació no ho va dubtar. Cert que l’aventura, per motius diversos, no acabaria com ell hauria volgut. I quan la societat va acabar en fallida va ser com si li haguessin clavat a en Juan Carlos una espineta al cor.
I això que ja feia temps, força, que havia abandonat l’empresa i els busos, malgrat que allà on anava sempre mirava de tenir algunes miniatures dels vehicles que havia conduït quilòmetres i quilòmetres. Havia estat involucrat en el món de l’auditoria (va ser soci d’Auren) i també va flirtejar amb el sector de la immobiliària i negocis similars que no sempre li van sortir bé (el cas Deltia, el més recent, segurament). Era, també, un amant del sector borsari i des que la tecnologia havia evolucionat tant, era un consumidor empedreït de la informació digital. Rastrejador de les xarxes, sobretot estava molt al cas de tot allò que el feien un suposat petit ‘broker’ o qualsevol incident geopolític que pogués tenir incidència en l’economia. Tampoc no se li passava cap terratrèmol. Literal.
Amb una bona colla de contactes de primera fila -a nivell internacional-, el ‘cas BPA’ li va suposar un bon sotrac. Tenia coneguts que van quedar almenys inicialment al banc per culpa d’una intervenció que sempre va considerar manifestament injusta i totalment desproporcionada. I aquí va ser quan posant en marxa un perfil de Facebook denominat ‘Afectats BPA’ va començar a sumar seguidors i suports. Cert que igual que defensa de forma acèrrima, també s’enfrontava sense excessiva mà esquerra i això li suposava algun que altre problema. Que no acabés de quallar en segons quins entorns.
La vetlla serà aquest dimecres entre les 4 i les 8 de la tarda a les sales del Tanatori nacional i dijous de 2/4 d’11 del matí a la 1 del migdia. Amb posterioritat es farà la incineració en la més estricta intimitat familiar
Plenament implicat en la defensa de la innocència de tots els implicats en el denominat ‘cas BPA’, des de tots i cadascun dels clients fins als treballadors i els principals accionistes, va ser un dels grans promotors del que seria l’Altaveu d’avui. Malgrat que el diari digital que avui és no li acabava d’agradar ni poc ni gens. Ell preferia el blog. Menys formal, més directe i irrespectuós. El blog va estar molt temps associat al seu nom com a titular, i quan aquella pàgina es va professionalitzar, n’aniria quedant al marge del dia a dia i passaria a ser, un temps llarg, l’animador de la secció d’opinió. Fins i tot, el cercador d’altres articulistes.
Ha escrit uns 450 articles d’opinió, la majoria dels quals per defensar la innocència de les víctimes del ‘cas BPA’ i denunciar el que ell considerava tripijocs de l’aparell administratiu governamental. Feia temps que lluitava, s’ha dit, contra un càncer que el mantenia uns dies a casa -era nacional andorrà des del 2005 i els darrers anys els ha passat a la Cortinada- i uns altres dies a l’hospital, on va fer bones coneixences entre el personal sanitari. Mentre es va veure amb força, va seguir escrivint. Amb tot, ja feia uns mesos que era conscient que li arribava el final però no en sabia exactament la data.
Juan Carlos Gaeta ha traspassat en pau i, de ben segur, ironitzant del mort i qui el vetllava. Per cert, la vetlla serà aquest dimecres entre les 4 i les 8 de la tarda a les sales del Tanatori nacional i dijous de 2/4 d’11 del matí a la 1 del migdia. Amb posterioritat es farà la incineració en la més estricta intimitat familiar. Segur que Gaeta acabaria l’escrit amb un: “Intenten ser felices mientras se lo permitan las autoridades incompetentes.”
Comentaris (29)