Moles Aristot era un profund andorrà. S’aferrava a les tradicions, al passat, a la identitat nacional i allò que fa més autèntica l’andorranitat, però sense renegar de la modernització, fins i tot, dels avenços en l’àmbit legislatiu, en què va estar immers uns quants anys. Va ser conseller general durant quatre períodes distints, encara que els dos primers, a partir del 26 de gener del 1979, es va pràcticament encadenar fins al 1981 amb unes eleccions pel mig, això sí. Després, va ser parlamentari del 3 de gener del 1986 i fins al 10 de desembre del 1989 i ja en època constitucional va formar part d’un dels primers parlaments post Carta Magna, exactament entre el 5 de gener del 1994.i el 16 de febrer del 1997. Prèviament, i quan ‘la seva’ Escaldes-Engordany era un quart d’Andorra, Moles Aristot va ser cònsol major i menor (1970-1971) de la capital amb Joan Armengol Pal de company i conseller del Quart d'Escaldes el 1972 i 1973. El càrrec s'alternava de dos en dos anys.
L’escaldenc alhora que andorrà de pedra picada, s’ha dit ja, havia escrit diversos llibres. Essencialment assaig -l’últim durant la pandèmia- i molt lligat tot plegat a Andorra i la seva història. ‘Un tomb per Andorra. A través de la seva història’ va ser el darrer treball sorgit durant el confinament, amb vocació solidària i amb la implicació de bona part de la seva família -com ara un dels seus fills i dissenyador gràfic Pere Moles Sans-. Abans d’aquell volum havia portat a les llibreries ‘Els andorrans som així’, ‘Castells de fang’, ‘Al començament dels temps’ i ‘Andorra sense Coprínceps?’.