La posició xoca frontalment amb l’expressada des de Diversand, l’entitat que defensa a Andorra els drets del col·lectiu LGTBIQ+. Aquesta defensa que els tractaments han de ser universals. Per tant, que si la família d’un menor de setze anys el demana, hi pugui tenir accés i amb cobertura de la CASS. És una reclamació que es va posar sobre la taula fa uns dies, en la celebració de la jornada internacional contra l’LTBIfòbia.
Els metges però, consideren que cal ser prudents. Per això, la posició que defensen és que l’accés ha de ser diferent segons l’edat de la persona que rebria el tractament. Sense cap limitació per a majors de 18 anys. Individualitzat segons cada cas per als menors d’entre 16 i 18. I tancat als menors de 16, tret de “casos excepcionals”. Com s’ha dit, així s’ha defensat davant el ministeri de Salut que, al final, és qui ha de prendre la decisió definitiva.
Fonts de l’entitat ha deixat clar que es tracta d’una postura “científica” i que “no parlem de cap ideologia ni d’opinió”. Es bassa, remarquen, en “les evidències actuals” i aquestes fan que “no ens hi puguem pronunciar a favor”. El motiu? El fet que no hi ha estudis que garanteixin que el tractament és prou segur i no comportarà en un futur efectes perjudicials per qui el rep. De treballs fets, fins ara, “n’hi ha pocs”, alguns “amb biaix ideològic” i d’altres “amb persones molt més grans”. Per tant, no pas amb menors.
“No tenim una evidència que ens doni prou eines per donar suport a aquest tractament”, indiquen, tot recordant que aquest el que fa és “aturar farmacològicament els canvis que es donen a l’adolescència”. Aquests, però, no només es donen a nivell sexual, sinó que també es pot acabar “tocant el desenvolupament renal, el del cervell o el del sistema cardiovascular”. I, per tant, alerten que no es pot descartar que, amb el pas del temps, això acabi tenint efectes secundaris greus.
“Com a metges, no puc prescriure un tractament que sé, per l’evidència científica actual, que el risc pot superar el benefici”, afirmen les fonts consultades del col·legi, que reiteren que la decisió “és científica” i que deixen clar que no es tracta d’una posició “en contra de” sinó, més aviat, de no poder estar, ara per ara, a favor. “A medicina, el manament essencial és ‘primer, no fer mal”.
També és remarca que “la responsabilitat legal de la prescripció del tractament recau en el metge i, si d’aquí a un temps, té un efecte advers, seria nostra”. Així, es defensa que “hem de vetllar per la seguretat del pacient”. Al mateix temps, també s’apunta que no es tracta d’una postura inamovible. “Si d’aquí a un temps surten estudis ben fets, amb mostres suficients, que demostrin que no hi ha efectes perjudicials a mitjà o llarg termini, no tindrem cap problema”, avancen.
A la vegada, es recorda que es tracta d’una posició que s’ha adoptat a altres països i, fins i tot, en el marc de l’Organització Mundial de la Salut. “Tampoc ho té clar”, expliquen, al mateix temps que indiquen que països on s’havia instaurat el tractament, com ara Suècia, Dinamarca o Finlàndia han fet passos enrere i, per exemple, Anglaterra l’ha prohibit.
A partir d’ara, i amb les dues posicions sobre la taula, la decisió acabarà depenent de Salut. El ministeri, segons explica el col·legi, també ha fet altres contactes, com ara amb l’OMS. Per tant, entenen que si l’organització els trasllada els mateixos dubtes, seria complicat que el tractament pel canvi de sexe s’acabi universalitzant.