La Llei de Persona i Família, és cert, és un text extens. Cal recordar que recopila tota la normativa en matèria civil sobre aquest àmbit. Per això, ja es va voler donar un cert temps de marge per a la seva posada en funcionament. Aprovada el mes de juliol al Consell General, es donava sis mesos per a la seva entrada en vigor, un cop publicada al BOPA. Això va succeir el 17 d’agost. Per tant, aquest 17 de febrer es compleix el termini.
Ara bé, hi havia excepcions. Determinades parts de la llei ja eren vigents des de l’endemà de la publicació. És a dir, el 18 d’agost. I entre elles alguns apartats de la disposició final segona, que feia referència a la Llei del Registre Civil i que, justament, era la que obria la porta al canvi de nom de les persones transsexuals.
La nova llei estableix que, mitjançant un procediment de “jurisdicció voluntària”, es pot demanar el canvi de nom: primer cal anar a Batllia i tenir el vistiplau d’un batlle per, posteriorment, fer el tràmit al Registre Civil
En concret, es reformulava l’article 69 de dit text indicant, en primer lloc, que “les persones majors d’edat, amb els suports que escaiguin en cas de discapacitat, i les menors emancipades poden sol·licitar el canvi de nom davant del batlle competent manifestant que senten com a propi el gènere corresponent al nom sol·licitat”, tot explicitant que “la sol·licitud es tramita en procediment de jurisdicció voluntària, amb informe previ del ministeri fiscal i audiència de la persona sol·licitant”. En el seu apartat segon, s’indicava que “poden també sol·licitar el canvi de nom, pel mateix procediment i amb informe previ del ministeri fiscal, els representants legals d’una persona menor d’edat acreditant complidament, amb qualsevol mitjà de prova, que aquesta sent com a propi el gènere corresponent al nom sol·licitat”. Es remarca que “no serà exigible cap prova mèdica o psicològica” i que “si la persona menor d’edat té més de dotze anys ha de manifestar el seu consentiment al canvi de nom. Si en té menys i té prou coneixement, ha de ser escoltada”.
Vist aquest redactat, el David Cecilia, el passat novembre entenia que ja podia iniciar el procediment per demanar el canvi de nom. La decepció va arribar al gener: el batlle refusava la petició. El motiu esgrimit era que el que no estava encara vigent era el nou procediment establert per a la jurisdicció voluntària. La seva defensa ha presentat un recurs de reposició, ja que considera que el procediment es pot fer igualment amb l’antiga normativa. Ara, s’està a l’espera de quina és la resolució.
La sorpresa, però, va arribar quan, en canvi, la Batllia sí que ha acceptat tramitar el procés per a una altra persona transsexual que vol canviar el nom. En aquest cas, una menor. La seva mare, Nieves Calvo, explica que es va iniciar tot el procediment al setembre “amb una carta presentada conjuntament amb el seu pare”. Han hagut d’esperar l’informe del fiscal i “a finals de gener, vam tenir la resolució favorable”. Ara, per tant, s’està a l’espera que aquesta decisió es comuniqui al registre civil per poder “començar a fer els tràmits del passaport”.
És a dir, a la mateixa petició un batlle entén que encara no es podia efectuar i un altre que no. Una diferència de parers que sorprèn i que, lògicament, ha causat malestar entre els afectats. Sobretot perquè, per molt que pugui semblar un tràmit, per a una persona transsexual el canvi de nom no és un tema menor. Així ho apunta el David. “Hi ha gent que no ho passa bé. Haver d’anar a un lloc i presentar un passaport on surt un nom femení quan tens un aspecte d’home, en alguns casos, no és tan fàcil”, remarca. També recorda que “pot suposar un problema a l’hora de viatjar a segons quin país”. I avisa que “estem parlant de drets humans”.
Per la seva banda, la notícia del vistiplau al canvi de nom de la seva filla ha suposat tota una “gran satisfacció” per a Calvo. “Ja veiem la llum després de quatre anys de lluita”, apunta, tot remarcant que “és la seva identitat” i que “està esperant tenir el seu passaport amb moltes ganes perquè ja no hagi de donar explicacions quan ella va als llocs perquè no és fàcil”. És l’únic punt de dificultat que ha trobat, per ara, a la seva vida. “No ha tingut cap problema en societat. Està molt acceptada a tot arreu. Simplement, aquest de la seva identitat”, comenta.
En tot cas, qualsevol dubte que es pogués esgrimir des de la Batllia ha desaparegut aquest divendres. La Llei de Persona i Família ja ha entrat totalment en vigor. Per tant, a partir d’ara qualsevol persona transsexual pot iniciar el procediment sense cap trava. Un aspecte que des del col·lectiu s’ha volgut destacar és el fet que el text, tal com havia demanat Diversand, l’associació que defensa els drets LGTBIQ+ al país, “el tràmit no es patologitza”. El David valora positiva el fet que “no s’ha de demostrar que fa temps que prenem hormones o que ens hem operat”. I és que, avisa, “la transsexualitat és única per a cada persona; cadascú ha de viure el procés a la seva manera i cada cas agafar-se amb les seves peculiaritats”.