Un informe sobre drets humans retreu empresonaments preventius més llargs del que diu la llei

El document, publicat pel Departament d’Estat dels Estats Units, recull que els sindicats denuncien un increment dels casos d’assetjament sexual a la feina, sobretot en dones joves immigrants, si bé en global assenyala que el Principat manté els estàndards en la matèria

La presó vista des de la Seu de la Justícia.
La presó vista des de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

L’últim informe sobre les pràctiques de drets humans a Andorra, publicat pel Departament d’Estat dels Estats Units, posa en evidència que “la lentitud del sistema judicial i la falta de recursos humans sovint comporten empresonaments preventius més llargs d’allò estipulat per la llei”. El document, però, en general és força positiu per al Principat, assenyalant d’entrada que no hi ha hagut canvis significatius en la situació dels drets humans al país durant el 2023.

En l’apartat de detencions arbitràries, remarca que la Constitució i la llei prohibeixen tant la detenció com la presó arbitràries i que el Govern “en general” respecta els requisits, de la mateixa manera que les autoritats respecte els drets previstos en els procediments de detenció i tractament dels detinguts. Amb tot, sí que recull la problemàtica que es dona amb la presó preventiva i que, de fet, l’Altaveu ja va recollir fa unes dies que és una qüestió que també amoïna als advocats.

En aquest punt es recorda que la presó preventiva no pot superar els quatre mesos, si bé un jutge la pot prorrogar pel mateix període “amb una decisió motivada”. Un cop el cas ha arribat als tribunals, la presó preventiva no pot excedir els sis mesos en casos de delictes lleus o els dotze mesos en delictes greus. L’informe apunta, però, que durant l’agost del 2023 els presos van estar en presó preventiva una mitjana d’aproximadament 13 mesos, un mes del previst.

Despatx dels advocats a la Seu de la Justícia.

Relacionat

Cimera d’advocats per buscar mecanismes per combatre el que consideren “abús” de la presó preventiva

D’altra banda, en l’àmbit de la discriminació i els abusos socials, concretament en el cas de les dones, es reconeixen les lleis que prohibeixen la violació, la violència domèstica, la discriminació basada en l’orientació sexual i la identitat de gènere, i es destaca que aquestes lleis van ser aplicades de manera efectiva. Ara bé, també es recullen apreciacions dels sindicats amb qui van estar en contacte que segons expliquen, van informar d’un increment dels nombre de casos d’assetjament sexual a la feina, especialment contra dones joves immigrants, però que en molts casos no es van voler denunciar les situacions “per por a represàlies”.

Tal com s’ha reconegut des del Govern, l’informe també exposa que tot i que la Constitució i la llei proporcionen els drets d’associació i negociació col·lectiva, s’han recollit algunes apreciacions de la Unió Sindicat d’Andorra (UsdA) sobre la seva protecció efectiva, “especialment en aquells contracte de curta durada”. El ministre portaveu, Guillem Casal, ha apuntat que interpreta que la qüestió fa referència als abusos patits per treballadors peruans. No obstant això, es destaca que Andorra va fer complir amb rigor les lleis contra el treball forçat i infantil, així com les normes laborals establertes en termes de salaris i hores de treball.

Els sindicats van informar d'un increment dels casos d'assejament sexual a la feina, sobretot en dones joves immigrants

L’informe no és aliè, tampoc a les peticions sindicals per incrementar salaris, reformar el sistema de pensions i facilitar l’accés a un habitatge assequible. De la mateixa manera exposa que els treballadors són reticents a admetre la seva afiliació sindical “per por a les represàlies” com acomiadaments arbitraris.

De fet, en l’àmbit de les condicions de treball, explica que el salari mínim està per sobre del nivell de pobresa “però no és suficient per proporcionar un nivell de vida decent per a un treballador i la seva família”. En aquest cas també recull que el Raonador va fer notar un increment del nombre de persones que té dificultats per accedir a un habitatge.

Així doncs, de manera global Casal ha destacat que l’informe “posa en relleu la feina excel·lent que està fent Andorra en el seu conjunt des de fa molts anys”, i ha volgut deslligar-ho de línies ideològiques i polítiques.

Comentaris

Trending