L’estudi, ‘Laws on us’, és un treball que serveix per “cartografiar” les lleis que afecten arreu del món les comunitats LGTBIQ+. L’objectiu és analitzar els avenços legals aconseguits durant el període comprés entre gener del 2023 i el passat abril. I el balanç global, no es nega, és preocupant. S’apunta que, més enllà que encara un 32% dels països criminalitzi encara els actes sexuals entre persones del mateix gènere, també hi ha un increment “alarmant” de les restriccions a la llibertat d’expressió i d’associacionisme en àmbits com l’orientació sexual i la identitat i expressió de gènere. Es lamenta que hi ha “una oposició ferotge” que estaria espatllant els progressos fets en matèria d’igualtat de drets per al col·lectiu.
Es parla obertament de retrocessos. Un exemple seria el fet que Uganda ha recuperat la pena de mort per a castigar relacions entre persones del mateix sexe. És un dels 60 països que ho considera un delicte. I, més enllà d’això, explica el coautor de l’estudi, Dhia Rezki Rohaizad, “hem assistit a censura, detencions i persecucions a molts Estats membres de l’ONU”.
Ara bé, també s’admet que hi ha avenços. I aquí és on destaca el paper d’Andorra. De fet, es posa en relleu que és un dels quatre països de Nacions Unides on s’ha avançat en el reconeixement de les parelles del mateix sexe. Com? Amb la Llei de persona i família. En l’apartat específic de l’informe dedicat al Principat es recorda el procés que va seguir el text.
Així, es rememora que, inicialment, la Llei de la Persona i la Família va ser aprovar el 2022 i que llavors ja introduïa el “matrimoni igualitari”, però mantenint una diferència entre els que es feien per la via civil (casaments), oberts a parelles del mateix sexe, i el “matrimoni catòlic”. Posteriorment, el Constitucional, via un recurs presentat pel PS, va declarar que aquesta diferència terminològica no s’adequava a la Carta Magna. ILGA valora positivament que, un cop coneguda aquesta decisió, el parlament “va aprovar de forma unànime una reforma” que ja fa servir “les mateixes paraules”.
Per tant, l’entitat aplaudeix aquest avenç. De fet, remarca que, en aquests 16 mesos analitzats, hi ha tres països més que han validat una llei similar. És el cas d’Estònia, Grècia i Eslovènia.