La cançó marinera de Les Anxovetes, el grup d’havaneres amb veu exclusivament de dona, havien de donar el tret de sortida de la Cala Laurediana. Metafòricament ho han fet igual. La cala ha quedat ‘negada’ d’aigua dolça i ha relegat l’aigua salada a haver-se de refugiar al vestíbul del Centre Cultural i de Congressos Lauredià. Però les havaneres personalitzades per les veus de Tona Gafarot, Marta Pérez i Montse Ferrermoner han delectat el -siguem sincers- limitat aforament més enllà dels requisits imposats per la Covid.
Des de ‘Barca xica’ al ‘Canó de Palamós’ passant per ‘Habaneras de Sevilla’ o temes més personals del repertori de l’equip d’anxovetes i seitons (els músics de l’acompanyament i el tècnic de so) com ‘La botiguera’ i d’altres de clàssics com ‘El meu avi’ han anat desfilant pel vestíbul del centre lauredià engalanat amb xarxes marineres i veles metafòriques. Havaneres sense cala… però amb anxovetes. I per banyar-se al Prat del Senzill temps hi haurà durant l’estiu.