El model d’intervenció ‘Primer la llar’ té l’objectiu de fer un seguiment de certes persones amb risc d’exclusió social i residencial, per tal de facilitar l’accés a un habitatge. També té l’objectiu de fer un procés de recuperació, reinserció i adquisició de l’autonomia amb suport socioeducatiu. La gestió i coordinació d’aquest programa es farà mitjançant l’adjudicació per concurs a una entitat social del país. Principalment, aquest programa està pensat, de forma prioritària, per persones sense llar. El ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, ha assenyalat que es tracta d’una metodologia que s’aplica actualment a altres països sota el títol ‘Housing First’.
Pel que fa a la forma de seguiment i la metodologia que haurà d’aplicar l’entitat social del país que se’n faci càrrec Filloy ha assegurat que “ja existeix”. Això sí, caldrà adaptar-la a les característiques d’Andorra. Al tractar-se d’una intervenció tan específica, i tenint en compte que moltes d’aquestes persones ja compten amb un seguiment exhaustiu per part d’Afers Socials, seran les entitats qui hauran d’aportar les persones formades en aquestes tasques. “L’actual servei assistencial dóna altes cobertures, i d’aquesta manera i complementarem i l’adaptarem”, ha explicat Filloy.
Més enllà d’aquest nou programa, que és un dels eixos vertebradors de les mesures que està prenent el Govern pel que fa a l’habitatge, Filloy ha presentat aquest dimarts els requisits per poder accedir als pisos que s’aniran habilitant i que seran de protecció pública. De moment, els primers que s’ocuparan seran els 21 que ha posat a disposició la fundació Armor. La pròxima setmana es farà l’entrega de les claus. Tot i això, posteriorment caldrà fer un concurs per poder moblar tots els habitatges que estan disponibles. Per tant, cal comptar que no es tindran disponibles fins dintre d’alguns mesos.
El pròxim 1 de juliol es crearà un registre, tal com ja existeix a altres instal·lacions com l’Hostal Calones o Jovial, per tal que les persones que compleixin els requisits i estiguin interessades en tenir un d’aquests habitatges puguin inscriure’s
Serà l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) qui se’n farà càrrec de la gestió d’aquests habitatges, a més del procés d’accés i selecció de les persones beneficiàries, a més del procediment per accedir. El pròxim 1 de juliol es crearà un registre, tal com ja existeix a altres instal·lacions com l’Hostal Calones o Jovial, per tal que les persones que compleixin els requisits i estiguin interessades en tenir un d’aquests habitatges puguin inscriure’s. El procediment per donar-se d’alta al registre serà mitjançant la web de l’INH. Per tal de fer més fàcil l’elecció i el sistema de punts hi ha dos tipus de requeriments, un d’ells específics i altres generals, i s’han de complir tots.
Els requisits específics que s’han contemplat per poder accedir a aquests habitatges són quatre. D’una banda, ser major d’edat o menor d’edat emancipat, i ser una família unipersonal o unitat de convivència. Així mateix, la font d’ingressos no ha de ser superior al llindar econòmic de cohesió social (LECS) personal o familiar, i tampoc superar el barem patrimonial.
D’altra banda, de forma general, s’ha de ser resident legal i tenir el permís efectiu i permanent durant un mínim de cinc anys. El darrer aspecte a tenir en compte és l’acreditació de necessitat d’habitatge, bé per no disposar-ne o per no tenir-ne un d’adequat o assequible. En aquest aspecte, Filloy ha assenyalat que hi ha diverses formes de fer aquesta acreditació. D’una banda, demostrar que no es disposa de cap tipus d’habitatge, ni de propietat, ni d’arrendament, ni de cap mena. Pel que fa a l’adequació, hi ha diversos paràmetres, com que l’habitatge estigui declarat ruïnós, que no disposi de cèdula d’habitabilitat. També que no sigui accessible i que la persona sol·licitant tingui una discapacitat permanent i que a l’edifici no es puguin fer ajustos en aquest sentit. Per últim, que la superfície sigui inferior al llindar d’ocupació. El darrer motiu és que l’interessat destini més del 35% dels ingressos al pagament total de les despeses vinculades.
A més, Filloy ha assenyalat que hi haurà alguns col·lectius preferents, que es tindran en compte per tal d’ocupar aquests habitatges. En primer lloc, persones amb discapacitat psíquica o amb un grau de menyscabament mínim del 33%, amb una conducta addictiva i seguiment mèdic. També es considerarà si és una persona sense llar o si es té una edat superior als 55 anys o inferior als 30. Així mateix, la vinculació puntual a qualsevol dels serveis d’Afers Socials sense projecció de millora o la situació de risc d’exclusió social també serà un dels punts a tenir en compte. Per últim, les persones que hagin patit violència de gènere o domèstica també tindran preferència i comptaran, a més, amb un seguiment diferent.
“La finalitat no és el número, sinó poder continuar dotant de serveis per incrementar el parc públic d’habitatge, es tracta d’una casuística molt concreta i de persones que tenen necessitats específiques”
Amb tots aquests requisits, Filloy ha considerat, en un primer moment, que poden haver-hi unes 50 persones actualment al país que es puguin inscriure a aquest reglament. Tot i això, assegura que l’objectiu és que la llista sigui més àmplia. “La finalitat no és el número, sinó poder continuar dotant de serveis per incrementar el parc públic d’habitatge, es tracta d’una casuística molt concreta i de persones que tenen necessitats específiques”, ha indicat el ministre. El contracte serà administratiu, i anirà lligat a l’evolució de cada persona. Pel que fa al lloguer, en cap cas superarà el 25% dels ingressos.