En certa manera, l’administració es rentarà la cara després que s’hagi constatat com de malament s’ha afrontat un cas complexe i sensible, però que ha estat gestionat molt malament des del ministeri d’Educació des de l’inici. Fins al punt que la Batllia ha dit obertament que s’estan vulnerant drets fonamentals d’un infant i lluny d’admetre-ho i fer marxa enrere, Govern ha continuat insistint. En aquest marc, però, facilitar una educació no presencial normativament no prevista ha estat la manera de respondre per minimitzar l’impacte.
I ha facilitat Educació d’aquesta manera l’acció judicial que hi ha en curs respecte del suposat cas d’absentisme escolar. I és que el batlle responsable d’aquesta causa encara no s’ha pronunciat respecte de la qüestió. Amb la sentència de la seva col·lega sobre el procediment urgent i preferent de vulneració de drets fonamentals a la mà, poca cosa pot fer el batlle de menors en el sentit que pretenia l’administració. No hi ha absentisme; hi ha vulneració del dret de la nena a l’accés a l’educació.
Davant d’aquest escenari, el que sí que ha fet el batlle que té atribuïda la causa derivada del ministeri d’Afers Socials és eliminar l’obligació dels dos infants d’haver-se de presentar a l’escola per fer notori el seu compromís de voler acudir a classe. Davant les posicions d’uns i altres, la Batllia ha suprimit dita obligació i per la via administrativa s’ha arribat a l’acord de fer classes virtuals.
Poc o molt, han assegurat les fonts, algun aprofitament educatiu podran fer i, a partir d’aquí, “el curs que ve ja es veurà”. En principi ja hauria d’estar vigent la llei que prohibeix els símbols religiosos ostentosos a l’Escola andorrana. Caldrà veure el detall i si hi ha alguna impugnació per raó de presumpta inconstitucionalitat.