Els darrers dies han continuat notificant-se noves querelles a més establiments al Principat. La documentació, que a Andorra firmen dos despatxos d’advocats diferents, són idèntiques. Canvia el nom de la persona contra qui es gira l’actuació legal i s’hi afegeixen alguns detalls més per deixar clar que l’acció va en contra seva. Per exemple, s’afegeix el tiquet de pagament de la consumició que els inspectors -d’una empresa espanyola, sense, en principi, cap base per actuar al Principat- haguessin fet al local en qüestió i, a tot estirar, alguna foto més de la pantalla de la televisió de l’establiment en qüestió.
Els advocats dels querellats que han anat responent les accions han coincidit, d’una manera o altra, a demanar a la Batllia -hi ha tres batlles diferents que haurien anat admetent a tràmit les querelles- que arxivin la petició feta per LaLiga. Entre altres coses perquè, almenys tal i com està plantejat, no tindria legitimació per reclamar el que reclama. I fer-ho a partir d’inspectors no habilitats per actuar al país. Tampoc no es justifica que s’hagin declarat els drets davant la societat d’autors i drets veïns del Principat (Sdadv) i, per tant, els diversos advocats consultats no hi veuen recorregut.
De fet, expliquen entre altres coses, malgrat ser admeses les querelles tot i remetre’s a legislació espanyola per avalar la legitimació per accionar, els batlles han anat comunicant, notificant als querellats els documents, els escrits. I ho expliquen perquè els querellants, és a dir, LaLiga, entre altres coses, més enllà de demanar que es prengués declaració al titular -amb nom i cognoms- del bar o restaurant concernit, també sol·licitava que s’escorcollés el local i que es comissessin els instruments del delicte.
“Aquestes diligències cauen pel seu propi peu perquè en fer-les saber al querellat, tot i respectant la presumpció d’innocència, si algú té algun dispositiu que no hauria de tenir, òbviament l’haurà retirat.” I això és el que diuen amb la boca petita que, almenys ara per ara, i més durant un estiu que no hi ha massa futbol, és el que haurà passat. S’hauran retirat dispositius. Caldrà veure l’evolució de les querelles per veure què passa. I si augmenta el ‘futbol legal’ o es recuperen els artefactes anòmals.
RAONAMENTS JURÍDICS
Un dels advocats que està treballant en la resposta a les querelles presentades és Josep Anton Silvestre, que a través de les xarxes socials ha fet una anàlisi, tant de la legislació andorrana com, sobretot, de la jurisprudència espanyola, per afirmar que “a Andorra, no hi ha base legal per penalitzar la reproducció de partits de futbol pirata. Qualsevol acció en aquest sentit hauria de seguir la via civil, no la penal. Això no significa que estigui permès, només que no està penat per la llei penal”. I conclou que “la querella presentada no té fonament legal, i s’hauria de desestimar per manca de base jurídica. El dret penal actua com a última ràtio de l'Estat i només pels casos greus”.
Entre altres coses, Silvestre indica que “els partits de futbol no compleixen els requisits d'originalitat i creativitat per ser considerats obres de propietat intel·lectual. Un partit de futbol és un esdeveniment esportiu i no una producció artística”. Per tant, no es poden atacar els drets intel·lectuals com pretén LaLiga amb la seva querella. “Formular accions en base a l’article 229 Codi Penal és inapropiat, ja que els partits de futbol no estan protegits pel Dret penal. Fets similars van succeir amb una distribuïdora de televisió mutualista d'Andorra i no van anar gaire enllà”, recorda.
Comentaris