Nil Monterroso fa poc més d’un any que es va convertir en el primer menor que prenia testosterona per anar adequant el seu cos a allò que fa temps que la seva ment persegueix. Des del punt de vista dels efectes que havien de tenir els fàrmacs, tot funciona a la perfecció. Però el cap, explica Juárez, demanen al seu fill, que té ara 15 anys, fer més passos. Ho necessita per fer realitat del tot allò a què aspira i, també, per a la seva salut mental.
“Tocaré totes les portes que faci falta, perquè aquí, la CASS no cobreix res de res”, diu Antonia Juárez, la mare del menor, que explica que “des de ben petit té clar que ell no és una nena sinó que és un nen”
La mare d’aquest noi, que no falta des de fa un temps a tots aquells actes que contribueixen a fer més visible el col·lectiu LGTBQI+, explica que està disposada a remoure cel i terra per aconseguir els diners que li fan falta al seu fill per poder finançar l’operació. En Nil està inundant les xarxes socials amb l’explicació-petició del seu cas i el compte corrent on voldria que se li fessin les transferències, els ingressos. L’objectiu és poder-se sotmetre a l’operació d’extirpació de la glàndula mamària durant el mes d’agost per així no perdre escola.
“Hem parlat amb el metge i ens han assegurat que està preparat per aquesta intervenció”, que és molt poc habitual en menors, reconeix Juárez. Però ara per ara, la ‘cosa’ li suposa un problema. En Nil aquest estiu, per exemple, no acudirà ni a la piscina ni a la platja. No vol ser objecte de les mirades i el que pertoqui. Ell se sent home i el seu cos, en part, ja l’acompanya. Però no del tot. I no vol ser un noi en biquini o banyador integral. Per això es quedarà a casa però seguint lluitant per avançar.
“Tocaré totes les portes que faci falta, perquè aquí, la CASS no cobreix res de res”, explica la mare del menor tot matisant que té tres fills més i un nebot del qual també fa temps que es fan càrrec a casa, on sols entra un sou, el del seu marit i pare de les criatures, perquè ella, afirma, no pot treballar per una malaltia que pateix. Entre raconets que puguin tenir o fer i la solidaritat que esperen trobar, doncs miraran d’arribar als 5.300 euros. També el col·lectiu Stop Violències prepara algun acte per recaptar fons.
“Des de ben petit té clar que ell no és una nena sinó que és un nen”, explica la mare d’en Nil, que viu amb la màxima normalitat possible la transsexualitat, el trànsit. La dona està convençuda que la lluita del seu fill, per molt menor que sigui encara, “és una manera més d’obrir portes”. De fet, tot i néixer al Principat, el jove encara manté la doble nacionalitat en ser els seus pares espanyols. I en la documentació d’identitat espanyola, gràcies al gest que al seu dia va fer el consolat, Antonia Juarez afirma que oficialment en Nil és en Nil.
Comentaris (21)