"És una bogeria" comenta indignada la propietària d'un bar de Sant Julià de Lòria mentre el cambrer assegut en una cadira mira un partit de badminton a la televisió. "No puc fer res més. No entra ningú, no tinc feina", comenta amb resignació. Entra un client per comprar tabac a la màquina i la mestressa assenyala el carrer per mostrar que "no hi ha ningú. La gent no surt".
Passa una estona fins que entra un altre client. És una noia que treballa en un bar d'Escaldes-Engorday. La Geni, nom fictici, no sap que passarà dilluns amb la seva feina. "Treballo de vuit del matí a les quatre de la tarda. Per esmorzars i dinar. Els primers dies vaig treballar de les dotze a les quatre. Després l'amo em va dir que agafés vacances fins aquest diumenge. M'ha de trucar per dir que haig de fer dilluns. SI hi haig d'anar o no".
En el mateix carrer, el propietari d'un bar restaurant està assegut en una cadira i aprofita el sol del migdia. Els seus esmorzars congreguen un bon nombre de clients. Són d'entrepà i copa de vi i d'estar mitja hora al local. "Ara obro a les dotze i fins una hora després no m'arriben els primers clients per dinar", diu.
Gairebé al costat, la mestressa d'una granja està asseguda a l'exterior mentre aprofita per fumar un cigarret. "És migdia i en tot el matí he servit un cafè per emportar. Un euro i un desastre", afirma. "Vas a les avingudes Carlemany o Meritxell i segur que està ple de gent. Aquí no passa ni una ànima". Desitja que no hi hagi una nova pròrroga "perquè aleshores ja puc abaixar la persiana". Altres locals han decidit tancar fins que la situació millori. "No hem surt a compte obrir", afirma l'amo d'una cafeteria que aprofita per netejar els vidres.
Tots estan al cas que hi haurà subvencions però, pel moment, són força escèptics. La propietària del primer bar és contundent. "Mira jo soc originària de la comunitat de Castella i Lleó i t'ho diré en castella: "más vale pájaro en mano que ciento volando".