El treball identifica i analitza les principals necessitats del sector i enumera propostes d’accions a emprendre per millorar l’atenció a les persones afectades. La recerca ha durat dos anys, és la continuïtat del treball fet entre l’any 2019-2020, i s’estructura en quatre blocs: El primer fa una anàlisi i valoració de les conclusions que es van extreure en el treball anterior d’aquesta temàtica. El segon ofereix una imatge actual del context de l’estudi. Després es recull les experiències i perspectives dels principals actors i protagonistes de la dependència. Finalment, en el darrer bloc es descriu elements i trets que han estat identificats tant en la problemàtica de la dependència, posant èmfasi en el paper de la dona en el model vigent de la cura. Trifu ha explicat que “les necessitats són les mateixes que van identificar en l’informe anterior, però adquireixen complexitat i més pes en la consciència de les persones que potser prepandèmia no érem tan conscients”.
La pandèmia ha provocat un increment del pes de les necessitats psicosocials, sociosanitàries i socioeconòmiques respecte a l’estudi anterior
Així doncs, les principals necessitats identificades en el treball de camp i que comparteixen la gran majoria d’agents implicats en el sector, són la detecció i atenció precoç de les persones dependents; l’accessibilitat universal; el canvi del model d’atenció; l’atenció a la persona que cuida i la necessitat d’una societat cuidadora. Aquestes categories de necessitats compartides es complementen amb dues agrupacions de necessitats assenyalades per a col·lectius específics. Entrant en detall, en la primera agrupació es troben les necessitats de reconeixement institucional de la fibromiàlgia i les malalties minoritàries, la necessitat de solucions tecnològiques per millorar la salut, seguretat emocional i la participació de les persones amb dèficit auditiu. La segona agrupació específica reuneix necessitats de canvis culturals pel que fa a l’envelliment i gent gran, i necessitats específiques d’infants i adolescents.
Tot i que totes són necessitats prioritàries, l’estudi ressalta que les implicacions de la pandèmia s’observen sobretot en un increment del pes de les necessitats psicosocials, sociosanitàries i socioeconòmiques respecte a l’estudi anterior. Així doncs, queda palès que la pandèmia ha afectat a tots els col·lectius i ha generat a les famílies uns neguits causats incertesa, i estrès generat per l’excepcionalitat de la crisi que va afectar la salut física i emocional de les persones cuidadores, dels infants i adolescents i de la gent gran. Entre els neguits exposats destaquen la suspensió d’activitats presencials i la limitació de la socialització, la solitud, l’afectació personal per pèrdues de familiars, les preocupacions econòmiques i la sobrecàrrega de les persones cuidadores.
Ajustar la capacitat del servei d’atenció domiciliària permetria reduir la demanda de serveis de 24 hores, incrementar la capacitat de donar un respir a les persones cuidadores i a què es respecti la voluntat de quedar-se a la llar el màxim de temps possible
En el punt on més coincideixen els sectors que participen en l’estudi és en la necessitat d’ajustar la capacitat del servei públic d’atenció domiciliària, i conclouen que resoldre aquesta necessitat permetria reduir la demanda de serveis de 24 hores, incrementar la capacitat de donar servei de respir per a persones cuidadores, contribuiria a la implementació del Pla nacional sociosanitari per a la gent gran i a aconseguir un model d’atenció que respecti la voluntat de la persona de romandre a la llar tot el temps que la seva condició clínica li permeti. Trifu ha explicat que és una necessitat actual que hi ha en el sector, i que a més s’ha vist agreujada per l’estrès i la sobrecarregada la pandèmia, i alhora per la tendència de l'embelliment poblacional: "L'edat de la població està pujant i l’equip de professionals també s’està apropant a l’edat de jubilació, per tant, cal reconfigurar i completar de nou aquest equip per tenir suficients persones cuidadores per donar resposta a tota la demanda de la població", ha manifestat.
Un altre aspecte en el qual aprofundeix l’estudi és el paper de la dona en l’actual model de cura. El document subratlla que, tot i que la situació està canviant i que cada vegada hi ha més homes que s’hi sumen, el model tradicional de cura continua assignant a les dones la major part de la responsabilitat de les tasques de cura de familiars.
Finalment, l’estudi mostra que la manca de reconeixement econòmic de la cura de familiars es reflecteix en una valoració insatisfactòria dels llocs de treball, que es veu repercutida negativament en la capacitat dels serveis de suport formal de trobar personal per donar resposta a la demanda.
ACCIONS QUE ES PROPOSEN
Al llarg de la recerca, els investigadors de l’AR+I han identificat i recollit una sèrie de propostes d’intervencions i plantejaments de canvis per a la millora dels serveis vinculats a la dependència i el benestar de les persones que viuen a Andorra. Una d’elles és invertir en un canvi de model per prevenir i frenar el deteriorament de l’autonomia personal, així com accions per dissenyar i implementar mecanismes de detecció precoç de malalties que comporten a una discapacitat. També proposen dotar els serveis de recursos humans necessaris, creant una borsa de persones cuidadores amb formació específica per cobrir baixes i vacants. Aquesta darrera vol ser un suport pels serveis públics i privats i alhora oferir a les cuidadores una seguretat de poder inscriure’s en aquesta borsa i poder trobar la següent feina: “La borsa de treball dona molta credibilitat i facilitat per accedir a aquests serveis”, ha afegit Trifu.
D’altra banda, i per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones plantegen ampliar i diversificar l’oferta d’habitatges amb serveis, reforçar el servei públic d’atenció domiciliària i crear un registre públic d’empreses i entitats privades que ofereixen serveis especialitzats de cura a domicili per a persones amb dependència.