El màxim responsable de l’executiu s’ha referit a la qüestió després d’assegurar que “estem treballant molt bé amb amb aquesta ambaixada (l’espanyola) i amb aquest ambaixador” i ha considerat que “les relacions són excel·lents” alhora que ha celebrat l’ambició del màxim responsable de la legació espanyola a Andorra, Carles Pérez-Desoy, d’enfortir la cooperació transfrontereres. Per a Espot, hi ha qüestions que poden semblar “etèries” però que són molt importants. També ho creu el diplomàtic, que ha remarcat també després del seu discurs el fet que “s’ha d’anar més enllà” de la cooperació actual.
“Crec que el tarannà és positiu i constructiu, d’escolta activa i de molta sinceritat”, ha afirmat el mandatari governamental de les reunions que està mantenint amb organitzacions opositores a la llei òmnibus
Sense voler entrar-hi a fons, perquè tampoc no li correspon, quan se li ha demanat per la pressió que exerceix Andorra sobre el territori, també, és clar, l’Alt Urgell, en matèries com l’habitatge, ha parlat que s’han de buscar eines -i ha citat l’àrea funcional del Pirineu que des de fa anys citen personalitats d’Andorra i de l’altre cantó de la frontera- per resoldre o millorar aspectes com els serveis, a tots nivells, o, justament, l’habitatge. I d’habitatge fa dies que parla el cap de Govern. Aquests dies, Espot en parla amb les organitzacions que van firmar un manifest en contra de la llei òmnibus. O d’altres que manifestament no la veuen gaire bé.
Aquest dijous amb l’EFA o amb els responsables de l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics (AEAT). “Crec que el tarannà és positiu i constructiu, d’escolta activa i de molta sinceritat.” El mandatari governamental ha deixat clar que no es pot anar “a satisfer tots i cadascun dels interessos sectorials” i que es poden acceptar algunes esmenes que afecten interessos concrets. Però que no es pot deixar al marge l’interès general que és, ha assegurat, el que defensa el Govern.
“Entre no acceptar res i acceptar-ho tot hi ha un espai.” I és en aquest espai on s’ha de trobar “el terme mig”. I preguntat per dues qüestions, ha explicat, per exemple, que “hi ha marge de maniobra” en relació amb el percentatge de capital d’inversors estrangers que comporti que tota l’operació sigui considerada forana -el projecte de llei estableix un 25%, la CEA reclama un 49%. En canvi, “retardar la cessió obligatòria dels pisos ho veig més complicat” perquè hi ha una necessitat i a aquells que tenen un contracte de cinc anys a mig fer no se’ls pot negar dita urgència, per exemple.
En tot cas, ha indicat el cap de l’executiu, “no volem encara donar una resposta taxativa” perquè s’han de valorar moltes coses. Això sí, la línia vermella és que no es desvirtuï la voluntat, la filosofia, la pretensió del text inicial. O com ha apuntat també Espot, sempre que “no es vulneri l’esperit i l’efectivitat d’aquesta llei”.
LA COOPERACIÓ DE PÉREZ-DESOY
Espot s’ha referit a la llei òmnibus després de valorar el discurs de l’ambaixador espanyol, Carles Pérez-Desoy. El cap de Govern ha celebrat les paraules del diplomàtic i ha indicat que Pérez-Desoy “ha definit el marc de relacions” i els acords que s’han assolit, convenis als quals “feia molts anys que anàvem al darrere” com el que implica els bombers. Convenis “al darrera dels quals hi ha una estratègia transfronterera”. El màxim responsable de l’executiu ha destacat també l’oportunitat que suposaria l’àrea funcional del Pirineu, que seria més assolible si l’acord d’associació amb Europa tira endavant.
Pérez-Desoy, en relació amb aquesta darrera qüestió, ha reconegut que “tot suma”, encara que ha aclarit que l’espai pirinenc no depèn estrictament de l’acord entre Andorra i Brussel·les. Això sí, l’ambaixador espanyol ha destacat que és evident que “hi ha un espai físic al Pirineu, un espai de convivència i generació de riquesa” que s’ha de saber articular més i millor que ara. Com? “Depèn una mica dels agents més directament implicats. No hi ha un full de ruta. És obert”, ha indicat el diplomàtic. En tot cas, sí que ha volgut ressaltar Pérez-Desoy del seu discurs que “en un món on les fronteres serveixen més aviat per generar enfrontaments bèl·lics i situacions molt dramàtiques” és bo de destacar “un bon exemple” de tot el contrari con seria el Pirineu.