El president de l’Agrupació d'Importadors i Distribuïdors Oficials d'Alimentació, Begudes Alcohòliques i Vins d'Andorra (Aibada), Jordi Prat, ha explicat com els majoristes i distribuïdors s’han hagut d’adaptar sempre als canvis, i com, ara, ho tornaran a fer. Des de l'Associació de Músics d'Andorra, el seu president, Oriol Vilella ha opinat que "l'acord d’associació amb Europa ha de suposar pels artistes més cobertura i facilitats per treballar a l’exterior, ja que avui ens trobem amb molts entrebancs i limitacions.”
Des de el sector comercial, el president de Nice Tech, Josep Maria Roger creu que “poder facturar des d’Andorra ens ajudaria a poder multiplicar les possibilitats de negoci i la projecció de les empreses andorranes al món” mentre que Alberto Rossi, de Monte Rossa Sport adverteix que la competència ja no és el veí del costat, sinò que és global i hem d’estar preparats, mental i reglamentàriament.” En el mateis sentit, Neus Cornella, degana del col·legi d’Economistes, ha detallat tots els canvis legislatius que calen per donar un bon servei així com les implicacions de l'acord amb Europa.
Amb clau menys positiva, Marta Alberch fundadora-directora d'Andtropia ha indicat que “Europa no ha tingut gaire en compte al tercer sector, ni les seves necessitats. El futur acord hauria de permetre treballar en xarxa i poder accedir a ajuts internacionals per impulsar els nostres projectes." Així mateix, l'exministre Gilbert Saboya ha opinat que "hem de complir amb les normes i treballar amb garanties des d’Andorra cap al món. I això vol dir invertir a tots nivells i no és fàcil per a les empreses petites, per això cal un període d’adaptació.
"Cal regular els col·legis professionals andorrans abans d'obrir-los al món"
La primera part de la jornada també ha servit perquè des de diversos àmbits es reiteressin les seves postures. És el cas de l'expresidenta del Consell de Professions Liberals d'Andorra, Sophie Bellocq amb la necessitat de regular els col·legis professionals andorrans abans d’obrir-los al món i els seus neguits sobre l’impacte de la lliure circulació de persones per algunes professions liberals. En els mateixos termes, s'ha expressat ja en la sessió de la tarda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata i economista, Pere López quan ha manifestat que "la lliure circulació de persones ha de preservar l’statu quo dels professionals liberals per garantir el servei a la gent del país".
D'altra banda, Jordi Nadal, director general d'Andorra Telecom ha incidit en el fet que el futur passa per abaratir el 'roaming' a la ciutadania europea; i Albert Moles, director general de FEDA ha afirmat que "avui no es pot concebre una xarxa elèctrica aïllada del món. Hem de compartir idees, recursos i talent.” En relació al 'roaming', l'eliminació, a ciutadans de la Unió Europea, pot ser realitat entre cinc i 10 anys.
La duana és el principal escull expressat pel sector cultural
Pel que fa a l'àmbit educatiu, l'acadèmic Lluís Vicent ha subratllat que la nova normativa endurirà els requeriments per a l'arribada de noves universitats tot i que considera que “Andorra ha de treballar per assolir prestigi en l’àmbit universitari. Avui, Andorra no en pot tenir, entre altres coses perquè no està a Europa.”. Per la presidenta del Grup de Creatius La Xarranca, Montserrat Altimiras el principal problema en les obres d'art és passar la duana i deixar-hi una fiança del 10% del seu valor. "Aquest és el gran hàndicap", ha dit. El problema de la duana també ha estat exposat per Oliver Vergés d'Anem Editors. "La realitat del llibre andorrà s’ha limitat molts anys al país. Sortir ha implicat fins ara molts tràmits, despeses i dificultats duaneres. L’acord pot ser, i volem que sigui, una oportunitat.”
Comentaris