Jornada reivindicativa per l’associació Diversand que ha escollit aquest dissabte per celebrar el dia de l’Orgull. El Prat del Roure ha estat l’epicentre de les activitats que s’han fet durant tot el dia i el punt de sortida de la marxa que ha aplegat unes trenta persones. Enguany la temàtica que s’ha escollit ha girat al voltant de la família. Durant el recorregut que ha acabat a la plaça Coprínceps s’han vist pancartes i s’han escoltat proclames com “Drets trans, drets humans”; “La meva família mola més perquè tinc un fille trans”; “L’amor no mata, l’homofòbia, sí”; “Necessitem transformar l’ensenyament”.
“En moltes famílies no s’accepten les persones LGTBIQ+ i acaben sent rebutjades per ser com són i per qui estimen; això passa en molts casos i no hauria de ser així”
Calvo ha posat en relleu durant la lectura del manifest que “la família és el primer espai de socialització, que ensenya a parlar i a caminar”. Afegeix que “tots ens mereixem una vida digna independentment de les nostres diferències”. En aquest sentit, ha lamentat que “en moltes famílies no s’accepten les persones LGTBIQ+ i acaben sent rebutjades per ser com són i per qui estimen. Això passa en molts casos i no hauria de ser així”.
Una de les persones que ho ha patit en la seva pròpia pell és el Rodrigo. Assegura que “hi ha homofòbia amagada al país”. Exposa que “les persones no t’ho diuen, però et miren malament, et fan preguntes i pensen que soc gai”. Té clar que tothom ha de poder ser ell mateix i considera que encara manca molta feina per fer.
Per la seva banda, l’Hugo ha explicat que “jo he patit molta discriminació en l’àmbit laboral per ser homosexual”. Assegura que li va passar al sector de l’hostaleria i considera que des de l’àmbit empresarial s’hauria de posar fre perquè “jo soc una persona treballadora que faig la meva feina”.
El David veu important “que podem escollir la nostra família, sigui la de sang o la d’acollida”. Coincideix amb les declaracions de la resta d’integrants a la ‘Pride’ que “hi ha fòbia al col·lectiu dins de les cases, tot i que al carrer no es veu tant com als països veïns”. Reconeix que en el seu cas s’ha sentit discriminat, però “he tingut una bona xarxa de suport”.
TRACTAMENT PEL CANVI DE SEXE
Una altra de les reivindicacions que s’han tornat a posar a sobre de la taula és el protocol que ha de garantir l’accés amb cobertura de la CASS pel tractament de canvi de sexe. La vicepresidenta, Isabella Vargas, ha manifestat que fa dos anys que l’esperen i des de Salut els han dit que estarà en poc temps. Reclamen que no es limiti als majors de setze anys.
Ha exposat que “hi ha entre 10 i 15 persones esperant un tractament pel canvi de sexe”, tot i que no ha pogut especificar quantes, d’aquestes són menors de 16 anys. Posa en relleu que “la pubertat pot començar a partir dels 9 o 10 anys i és un moment crucial perquè pot crear disfòria de gènere”. Ha criticat la manca d’ajudes per aquestes persones i manifesta que “els estudis en què es bases no estan prou contrastats”.
Finalment, s’ha demanat que s’acabi el discurs d’odi contra el col·lectiu, sobretot per part de l’extrema dreta i no es difonguin notícies falses.