“Transcorregut el termini indicat a la resolució número 302841/2021 de data 2 de març del 2021 referent a l’obertura del centre Creu Roja Andorrana, l’àrea d’autorització, acreditació i inspecció del ministeri d’Afers Socials i Funció Pública, no ha rebut la documentació que acredita que el senyor Jordi Fernández Pájaro, director del centre, disposa de la titulació requerida a l’article 4, lletra d del Decret 527/2022, del 7-12-2022, d’aprovació del Reglament de prestacions tècniques i tecnològiques de serveis socials i sociosanitaris.” Així comença la carta signada pel director d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, el 17 de març i enviada al president de la Creu Roja, Josep Pol.
La missiva i les peticions que en ella s’hi fan és un dels motius -la justificació definitiva- emprada per portar la junta de la Creu Roja a plantejar l’acomiadament del director general. La decisió d’aquest dimecres a la nit no es va adoptar pas per unanimitat. Hi va haver dos vots discordants. Un, el del propi Pol, que porta anys i panys coincidint amb Fernández a l’entitat i no es va pas posicionar a favor de fer-lo fora. Tampoc un altre membre de la directiva, Joan Francesc Montané. Que era membre. Perquè arran de la decisió d’acomiadar Fernández per majoria Montané ha plegat de la junta.
“La Creu Roja no es pot permetre estar als tribunals per un fet com aquest”, explica una font que fa costat a la decisió presa. “No pot ser que diners aportats per socis, benefactors o subvencions públiques acabin servint per indemnitzar algú que vols fer fora quan està fent bé la feina”, indica una altra font, oposada a la primera
L’ONG viu un moment extremadament complexe amb una divisió brutal davant de les eleccions previstes per al proper 13 de maig. Fernández té clar que el fet de posicionar-se a favor d’una de les candidatures que aspiren a comandar la Creu Roja és clau. De fet, l’encara director ha estat informat de la decisió però no s’executarà fins dilluns. Està de vacances i fins que el primer dia laborable de la setmana vinent no torni al despatx no compta rebre la liquidació formal. No causal. Per tant, amb indemnització. “La Creu Roja no es pot permetre estar als tribunals per un fet com aquest”, explica una font que fa costat a la decisió presa. “No pot ser que diners aportats per socis, benefactors o subvencions públiques acabin servint per indemnitzar algú que vols fer fora quan està fent bé la feina”, indica una altra font, oposada a la primera.
Fernández ja havia estat en la picota en altres ocasions des que el maig del 2019 va assumir la direcció de la Creu Roja. De fet, les ferides de fa uns anys que ja semblaven cicatritzades han tornat a reobrir-se. Hi ha dos afers que cuegen. Allò que alguns qualifiquen de comentaris masclistes que hauria deixat anar al seu dia el director de la institució a algunes voluntàries i treballadores i que d’altres van considerar, directament, assetjament sexual. De fet, hi va haver una certa onada de baixes arran d’aquell fet i Fernández va ser suspès de sou i feina en una decisió que es va emmascarar com si d’una excedència de mig any es tractés.
Però aquell cas no es va judicialitzar i tampoc s’adoptaria cap mesura disciplinària arran del ‘cas Ucraïna’, en què Fernández no va saber gestionar que alguns dels integrants d’una missió per portar ajut humanitari en territori polonès tocant a la frontera ucraïnesa passessin a territori en guerra. També va aixecar polseguera aquell cas. Però dos anys llarguíssims després tot plegat semblava enterrat. I no ho estava. O almenys així ho manté la facció que ha decidit prescindir de Fernández. “Aquestes també són qüestions que estaven al sac”, mantenen les fonts.
Fernández: “S’ha construït un relat. El fet ve per la segona candidatura, de gent propera meva, gent que conec, encara que és fàcil, porto des dels 14 anys a la Creu Roja”
Ara, les exigències d’Afers Socials més el fet de promoure una candidatura que s’ha d’enfrontar amb la línia continuista que suposa la llista de Vicky Marrugat haurien acabat de ser el got que ha fet vessar el vas. I tot plegat no fa res més que alimentar la fractura interna, generant un clima insostenible i posant en escac, fins i tot, l’entitat. “El fet ve per la segona candidatura”, defensa l’interessat, que recorda que en 45 anys no hi havia hagut mai eleccions de veritat a la Creu Roja. I s’ha “construït un relat”. Fernández ara ja no amaga que és proper a la candidatura liderada per Alexis Estopiñán i que formen “gent propera meva, gent que conec, encara que és fàcil, porto des dels 14 anys a la Creu Roja”.
El destituït director de l’ONG lamenta que “han fet intervenir Govern amb una carta un relat una mica elaborat per justificar la decisió”. La carta signada per Villaverde es va trametre el 18 d’aquest mes al president ja sortint i que no repetirà de l’ONG, Josep Pol. I es donava deu dies hàbils a la Creu Roja perquè complimentés la documentació requerida. Més encara quan ben aviat s’ha de posar en marxa el centre de dia de les Valls del Nord, a la Massana. “En cas que no es pugui acreditar que la persona que exerceix la direcció de la Creu Roja Andorrana disposa de la titulació exigida, heu d’informar, mitjançant el formulari establert a tal efecte, la persona que ha d’ocupar la direcció del centre i la titulació de que disposa. Així mateix, heu de sol licitar la baixa de l’actual director, en el termini màxim previst en l’apartat anterior.”
GOVERN ES MANTÉ AL MARGE
Si la junta sortint, o alguns dels seus integrants, entre els quals hi ha persones que configuren la candidatura continuista d’una Vicky Marrugat que també forma part de l’actual directiva de la Creu Roja, s’ha volgut aferrar a la carta d’Afers Socials, Govern i en concret també la ministra Trini Marín han sortit ràpid a espolsar-se qualsevol responsabilitat. I a través d’un comunicat ha vingut a dir que mai des de l’executiu s’ha suggerit l’acomiadament de Fernández.
La ministra Trini Marín “vol deixar clar que el Govern en cap cas suggereix cap acomiadament, sinó que ha instat a les entitats que encara no ho havien fet a acreditar que la persona que n’exerceix la direcció compleix la Llei i disposa de les titulacions que marca el reglament o que, en cas contrari, indiquin quina persona amb titulació exercirà la direcció de l’entitat”
La comunicació via correu electrònic exposa algunes consideracions relatives al desplegament de la llei sociosanitària per acabar dient que “després de diversos anys de pròrrogues i transcorreguts més de 6 mesos de la data límit de la finalització de la darrera pròrroga, l’àrea d’Autorització, Acreditació i Inspecció social i sociosanitària ha sol·licitat, com és preceptiu i com no pot ser d’una altra manera per fer complir la Llei, l’acreditació de les titulacions”. “A títol informatiu, els centres de dia de la Creu Roja que han anat obrint, han acreditat que la persona que n’exerceix la direcció està titulada segons el que estableix el reglament.”
La ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, continua assegurant la comunicació, “vol deixar clar que el Govern en cap cas suggereix cap acomiadament, sinó que ha instat a les entitats que encara no ho havien fet a acreditar que la persona que n’exerceix la direcció compleix la Llei i disposa de les titulacions que marca el reglament o que, en cas contrari, indiquin quina persona amb titulació exercirà la direcció de l’entitat”. En fi, que deixa clar que la responsabilitat és de la Creu Roja i que la situació es podia haver solucionat d’una altra forma.
En tot cas, i ara pe ara, la confluència de factors ha suposat fer fora Jordi Fernández. Els centres que gestiona la Creu Roja i altres serveis tenen els seus propis responsables que, a priori, són titulats. D’aquí que, d’entrada, l’ONG podrà funcionar sense direcció general. No serà fins després de les eleccions de l’esmentat 13 de maig, en principi, que es posi fil a l’agulla per cobrir la vacant creada ara per la destitució de Fernández. I caldrà veure com van aquests comicis, que es preveuen d’allò més carregats i tensos.
ELECCIONS
De fet, serà la primera vegada que hi haurà ‘combat’ electoral. Fins ara sempre hi havia hagut una sola candidatura. Encara que hi hagués diverses corrents, s’acabava consensuant una sola llista. Molt probablement no serà el cas d’aquesta ocasió. De fet, diverses fonts asseguren que la llista alternativa ja havia sorgit davant el temor de Fernández que la candidatura continuista el fes fora. El ‘sector Marrugat’ no en veia clara la seva continuïtat. La de Fernández, aparentment. El cas s’ha donat abans. I pocs dies després que hi hagués una reunió entre el candidat de la llista alternativa, Alexis Estopiñán, i membres de la candidatura que encapçala Vicky Marrugat.
Suposadament, la trobada va transcórrer en un clima de certa cordialitat però va quedar clar, també, que l’entesa era impossible. Hi havia tensió. Els uns i els altres no tindrien les mateixes pretensions malgrat que no ha transcendit què pretenen cadascuna de les candidatures. Sí sembla clar que les eleccions es convertiran en una mena de plebiscit sobre Fernández, ara, però, ja liquidat. I això vol dir, amb diners de la Creu Roja convertits en indemnització per compensar el despatxat director.
Ara bé, i això segons fonts properes a la candidatura alternativa, la cultura electoral a la Creu Roja seria tan poc desenvolupada que no està previst com s’ha de dur a terme el vot delegat o, per exemple, com les candidatures poden arribar a contactar, a fer arribar les seves propostes, als associats de l’ONG. Tot això s’haurà d’aclarir ara perquè és clar que hi haurà eleccions i hi haurà dues candidatures -encara que les parts mantenen que hi ha les portes obertes a una aliança-, ara clarament enfrontades. Els comicis poden fer saltar pels aires la Creu. Més roja que mai. Roig viu.
Comentaris (38)