Aquestes dades es contenen en l’Observatori de la Infància que han presentat aquest migdia la directora d’Unicef, Dàmaris Castellanos, i el màxim responsable de la divisió sociològica de l’Andorra Recerca + Innovació (AR+I). Tots dos han coincidit en explicar que hi ha massa factors negatius a nivell social, però que es podrien en global en l’alt nivell de vida i alhora el poder adquisitiu, i la dificultat de compaginar feina i família, el fet que hi hagi menys infants i que la fecunditat hagi baixat tant. “L’índex de fecunditat ha experimentat una baixada greu”, ha indicat Castellanos, que ha exposat que “des d’Unicef volem col·laborar amb totes les persones que vulguin tenir fills perquè els puguin tenir en condicions òptimes”.
Dàmaris Castellanos: “Des d’Unicef volem col·laborar amb totes les persones que vulguin tenir fills perquè els puguin tenir en condicions òptimes”
Micó també ha exposat, en relació amb la taxa de fecunditat -la de natalitat, situada el 2023 en el 8,2 també és baixa-, que cal tenir en compte que el fet que cada vegada les dones tinguin fills més tard fa que, conseqüentment, en tinguin menys. Segons les dades que figuren en el mateix estudi, l’edat mitjana en què es té el primer fill són 33,57 anys. Aquesta xifra, aparentment, tendirà a pujar. A partir d’una certa edat no s’ha modificat la voluntat de tenir fills. En canvi, entre les dones joves cada cop hi ha menys ganes de ser mare. En tot cas, això farà, ha indicat el sociòleg que “els immigrants continuïn sent necessaris”. La qüestió és si aquesta immigració farà incrementar l’índex de natalitat o no.
Aparentment, una vegada l’immigrant fins ara majoritàriament europeu s’ha anat adaptant a l’entorn i les condicions andorranes, els índex esmentats -natalitat i fecunditat- s’han anat adaptant a la baixa. Caldrà veure què passarà amb les noves onades d’immigrants que arriben des de més lluny. I si els seus hàbits socials i de vida s’adaptaran més aviat a allò que ha estat habitual al Principat o, per contra, seran més aviat similar al que sol passar en els seus països d’origen.
En tot cas, Castellanos ha indicat que s’ha de ser “conscient” d’aquesta situació, de la davallada de fecunditat, i que “calen mesures de societat” per redreçar la situació. La directora d’Unicef ha evitat parlar de mesures polítiques per fer-ho extensible a la societat en general perquè “tots som responsables del que estem creant. Tots podem ajudar d’alguna manera o altra”, ha indicat la directora de l’organització que vetlla per la infància a nivell internacional. En aquest sentit, Dàmaris Castellanos ha indicat que a Unicef li pertoca “aixecar la mà” i “parlar amb organitzacions” que tenen capacitat de mirar de promoure canvis. Aixecar la mà és, justament, promoure, per exemple, l’estudi que s’ha presentat aquest migdia.
BENESTAR MATERIAL
Un dels elements que dificulten, evidentment, el fet de tenir (o no tenir) fills és el benestar econòmic, el material. I de l’enquesta elaborada per l’AR+I, que inclou altres treballs fets pel propi grup de sociologia, s’evidencia que tenen més complicacions les llars amb fills menors d’edat que les que no en tenen. I dins d’aquestes, les llars monoparentals, i sobretot les femenines, són les que més dificultats tenen.
D’aquesta manera, gairebé sis de cada deu llars monoparentals femenines no podrien fer front a una despesa imprevista de 1.050 euros. I la meitat no es poden permetre una setmana de vacances l’any. També hi ha complicacions per poder garantir una temperatura adequada al domicili quan fa fred o poder menjar carn, pollastre o peix cada dos dies. Més dades relatives a aquesta qüestió: un 35% de les parelles amb fulls opinen que la seva situació econòmica és regular mentre que un 6% afirmen que és dolenta. Entre les parelles monoparentals, un 49% diuen que la seva situació és regular i un 14% dolenta.
Finalment, un 31% de les parelles amb fills afirmen que arriben amb dificultats a finals de mes. Entre les parelles monoparentals, un 49% reconeixen que arriben amb dificultat a finals de mes. I encara una dada més que l’Observatori de la Infància vincula al benestar material. La despesa en protecció social en família-fills representa un 0,048% del PIB d’Andorra de l’any 2023, quan a Espanya, el 2021, era de l’1,58%: un 0,68% en diners i un 0,89% en espècie.
Comentaris (2)