Una altra cosa és el com i el de quina manera. Els detalls exactes només els saben els que els van viure en primera persona. Però que el viatge que va acabar diumenge al Principat no és tot flors i violes és una evidència. Més encara, diverses fonts han reconegut que la situació viscuda és extremadament greu i, de fet, davant la repercussió que pot arribar a tenir, alguns dels implicats ja n’haurien posat al corrent les autoritats.
D’imprevistos mal resolts n’hi va haver diversos. Fins i tot, d’imprevistos que no ho haurien d’haver-ho estat. De diferències de tracte respecte dels funcionaris que formaven part de l’expedició també n’hi hauria. Però la clau de volta de tot plegat es va donar ja en la destinació prevista. Abans, durant el viatge, es va demanar si els expedicionaris estaven d’acord en anar més enllà de Polònia i endinsar-se en territori ucraïnès. Excepte un dels membres del comboi, tothom hi va estar d’acord.
Però es va posar sobre la taula el conflicte que podria suposar, a nivell diplomàtic per exemple, que funcionaris -en aquest cas els bombers- d’un país estranger accedissin en un indret on no tenien permís per fer-ho. D’aquí que aquesta circumstància es va avortar. Per tant, es va acordar amb la Creu Roja de Polònia on fer el lliurament. Una part, no pas tot, del material que portava el comboi andorrà es va descarregar en el magatzem que els responsables sobre el terreny de distribuir l’ajuda a la frontera poloneso-ucraïnesa van dir.
Una part del grup, amb algun dels màxims responsables del dispositiu entre ells, hauria decidit segregar-se del comboi i traslladar material pel seu compte en un altre indret, tornant al punt de trobada assignat moltes hores després sense donar explicacions davant l’enuig de la resta d’expedicionaris
Eren unes instal·lacions controlades per la Creu Roja poloneso-ucraïnesa i disposava de presència de bombers polonesos. Allí s’hi va descarregar una part molt important del material sortit des d’Andorra. Però una part del grup, amb algun dels màxims responsables del dispositiu entre ells, haurien decidit segregar-se del comboi i traslladar material pel seu compte en un altre indret. De fet, segons les fonts, sense l’acord per fer-ho haurien accedit en territori ucraïnès, un aspecte que el director de la Creu Roja i cap de la missió, Jordi Fernàndez, ha negat. Però no pas altres fonts, que han assegurat que es va entrar a Ucraïna només amb vehicles de la Creu Roja i els vuit membres d’aquest subgrup, entre els quals algun bomber, vestits de paisà per evitar problemes.
Com va anar aquella incursió en territori ucraïnès que segons Fernàndez no va passar no se sap del cert. El que és clar és que la desena dels divuit components de l’expedició que van descarregar el material al primer magatzem quan van acabar se’n van anar a descansar a l’hotel que tenien assignat. Mentrestant, la resta de grup, avalat pel cap de missió i sense la connivència o coneixement de la resta, va agafar alguns dels vehicles del comboi i amb part del material que no havien descarregat se’n van anar a incrementar l’aventura.
És aquesta part la conflictiva i on, per ara, es perden els detalls. És evident, però, que les furgonetes van tornar, moltes hores més tard del previst -la idea era retornar a l’hotel al cap d’una hora d’haver-se dividit els integrants del comboi i ho van fer l’endemà a les nou del matí- i sense els productes que carregaven. Es van entregar, segons Fernàndez, en un magatzem controlat per la Creu Roja als afores de Varsòvia. Altres membres del comboi tenen clar que es va fer una incursió no prevista a Ucraïna.
‘LA NIT DEL LLORO’ I LA DENÚNCIA POLICIAL
Què va passar exactament durant aquelles hores, no està clar del tot i fonts consultades advoquen perquè hi hagi una investigació clara i inequívoca. El que sí és evident que la ‘desaparició’ del subgrup va causar tensió en la resta d’expedicionaris, que van intentar durant hores connectar amb els seus companys sense èxit, i això que anaven equipats amb uns dispositius mòbils que tenien cobertura ‘wifi’ en permanència. El retard, les hores, l’absència d’explicacions…
Davant els retrets que hi hauria hagut entre alguns dels membres del subgrup, ja hi hauria qui hauria posat en coneixement de les autoritats la situació. La situació ha anat més enllà i tot atès que com a mínim un dels voluntaris del comboi en arribar al Principat ha interposat una denúncia policial contra un dels comandaments dels bombers que formava part de l’expedició. Per presumptes amenaces. Amb tot, l’episodi de la ‘nit del lloro’ va causar una fractura en el grup que va fer que el viatge de retorn fos de difícil digestió.
Això sí, no hi va haver cap veu discordant respecte el fet que un dels vehicles del comboi es desviés lleugerament de la seva ruta per, a l’altura de Bratislava aproximadament, recollir quatre persones que fugien de la guerra i que es dona el cas que són família d’una treballadora de la Creu Roja Andorrana i d’un dels voluntaris que formava part de l’expedició. Les fonts consultades han deixat clar que aquest moment va tenir l’aprovació de tot el contingent. I que el moment d’alta fricció havia estat abans. A la frontera entre Polònia i Ucraïna.