La representant de Colombianos en Andorra, Katherine Barbosa, ha explicat que en nombroses ocasions s’han posat en contacte amb el programa de política lingüística per explicar-los que no hi ha suficients places als cursos de català per fer front a les demandes: “Estem intentant ajudar-nos entre nosaltres a millorar i aprendre el català, però això no ens serveix, ha de ser un certificat oficial”, afegeix. Davant d’aquesta problemàtica, el cònsol de Colòmbia a Barcelona, ha visitat el Principat -en el marc de la Fira d’Andorra la Vella- per poder tractar tots els temes que preocupen a la comunitat establerta al país, i en particular veure si a través de la Generalitat i de forma virtual, poden fer el curs de català, que aquest certificat pugui acreditar els coneixements de l’idioma i que sigui vàlid a Andorra.
Grisales ha detallat que estan buscant diferents formes per veure com poden aborardar aquesta temàtica: “Tenim una organització formadora a Barcelona, però hem d’intentar arribar a un acord amb Andorra per validar els coneixements”. Per aquest motiu, el cònsol té aviat una reunió amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, en què li plantejaran diverses coses que els ajudin a avançar en aquest assumpte i algunes altres preocupacions.
HORES EXTRA TEMPORERS
Si a principis de setmana l’associació Argentinos en Andorra es va mostrar favorable a la proposta de la CEA de permetre que els temporers puguin fer hores extra en una altra empresa diferent a la qual els ha fet el permís de residència i treball, l’opinió de la comunitat de colombians és molt semblant. Barbosa explica que “la majoria de les persones temporeres tenen dos o tres treballs i fan hores extra en altres empreses”, ja que és l’única manera que tenen de fer front al cost de la vida al Principat que és molt car, i això sense parlar del que costa tornar al seu país de visita, que assegura s’ha triplicat en els darrers anys.
Pel que fa als temporers que han arribat al país per aquesta temporada d’hivern, la representant de l’associació detalla que la majoria venen sense precontracte: “Han arribat unes 200 persones i cada dia va sumant el número i estan buscant feina”. En aquest sentit, Barbosa manifesta que tot i que ells intenten fer una campanya i implementar un programa d’immigració organitzat, es troben que és una mica complicat i que les persones continuen venint sense contractes.
Comentaris (15)