Ara és la ciutadania qui intenta fer sentir la seva veu per evidenciar que no es pot aplicar l’esmentat tribut, que aniria en funció, sobretot, del pes de l’animal en edat adulta. Els promotors de la campanya electrònica de recollida de signatures consideren que si s’arriba a implementar el tribut, l’abandonament de gossos serà molt notable, podent fer arribar la gossera al col·lapse o més hi tot. Hi ha uns quants comuns, però, que tenen la ferma decisió de tirar endavant la iniciativa.
Les taxes, que no necessiten una llei que les empari, han de tenir un objectiu finalista. És a dir, la seva recaptació s’ha de destinar a un propòsit que ha de ser sabut per aquella persona que ha de satisfer l’esmentat tribut. En aquest cas, la intenció seria que la recaptació s’incorporés a la partida d’higiene o de servei, en funció de com estigui distribuït cada comú, per tal de fer front a la despesa que suposa netejar els carrers de tifes de gos. Hi havia serrells encara per acabar de tancar sobre el tribut però la idea és que els paràmetres de la taxa fossin uniformes per a totes les parròquies.
Fonts coneixedores de la iniciativa han assegurat que la voluntat era que dimarts passat, durant la reunió de cònsols, es tanqués la qüestió. Però dos comuns s’hi van oposar demanant una mica més de temps per acabar de madurar la proposta i que s’aparqués la decisió última per al mes de novembre. Les fonts comunals asseguren que haurien estat aquests opositors els que s’haurien encarregat d’explicar el plantejament comunal per intentar aixecar una reacció contrària de la ciutadania.
En qualsevol cas, hi ha cinc comuns que tenen tota la intenció del món, almenys ara per ara, de tirar endavant el tribut. Una altra cosa, és clar, és que s’inclouran tot una llista d’exempcions, com per exemple aquells que tinguin gossos per la feina o com a suport necessari, com podrien ser els pigalls en el cas, per exemple, de les persones amb deficiències visuals.