La investigadora d’Andorra Recerca + Innovació i experta en boscos per la Universitat de Lleida, Marta Domènech, ha exposat quins efectes tindrà el canvi climàtic sobre el riu Valira, on segons els estudis que estan realitzant, l’escenari actual mostra que el cabal segons el període de referència -on l’augment de la temperatura és moderat- disminuirà en les èpoques de primavera i estiu, però que amb l’avançament del desgel “sembla que podem arribar a tenir una mica més de recurs hídric a les èpoques hivernals”, ha explicat.
Tot i que en escenaris moderats no es preveu una gran reducció de recurs hídric fins al 2050, la situació podria empitjorar a llarg termini si es mantenen les tendències actuals. Així mateix, Domènech s’ha posat en la situació de si hi hagués un cas de sequera prolongada i un augment important de les temperatures, on el cabal del riu es veuria compromès. Si s’agafa de comparació la precipitació que hi va haver l’any 2007 -quan Andorra va patir una sequera molt important- i es compara amb la temperatura projectada pel 2050, “ens disminuiria un 9% el cabal del riu Valira”, ha conclòs.
El geògraf, Alexandre Quintana, exposa que els resultats de les accions de mitgació del canvi climàtic que s’estan fent no es començaran a veure fins a mitjans del segle XXI
En aquest sentit, el geògraf, Alexandre Quintana, ha posat en relleu que tot i que ja fa molt de temps que s’estan fent accions de mitigació per evitar els efectes del canvi climàtic, els resultats no es començaran a veure fins a mitjans del segle XXI. Això es deu al fet que les accions que s’han començat a fer per part dels Governs han arribat “una mica tard” i que, per tant, no serveixen per revertir la situació actual: “Totes les accions de mitigació que s’estan fent ara, serveixen, però no tindran un impacte fins a la segona meitat del segle XXI”, ha explicat a preguntes dels assistents a la jornada.
Quintana ha presentat l’anàlisi i l’evolució climàtica dels Pirineus des del 1961 fins a les que es preveu que hi hagi l’any 2100, tenint en consideració la temperatura màxima, la mínima i les precipitacions. En aquest treball de recerca, s’ha analitzat dos possibles escenaris: un primer on els governs intenten aplicar certes polítiques de mitigació per revertir el canvi climàtic; i un altre on hi ha un escenari d’emissions d’efecte hivernacle catastròfiques i on els governs no podrien fer cap acció.
El geògraf ha detallat com en els dos escenaris els graus d’increment de les temperatures s’assoleixen d’una manera força similar, encara que a partir de la segona meitat del segle XXI, l’evolució de la temperatura mitjana global ja comença a notar una diferència molt accentuada, on pot arribar a augmentar entre dos i tres graus.
Quant a les precipitacions es mostra un increment significatiu durant la temporada d’estiu i una estabilitat i reducció de cara a l’hivern i la primavera. Quintana també ha afegit que es veu un augment de la precipitació en punts del fons de la vall, respecte a l’alta muntanya.
Pel que fa als dies d’estiu en què la temperatura màxima és superior a 25 graus, s’observa com aquest índex presenta un increment al llarg del segle XXI: “A nivell sectorial, podem veure clarament com aquells punts del territori que situen a menys de 2.000 metres presentaran un augment d’aquest índex molt més accentuat i això crec que és un resultat molt important”, ha manifestat el geògraf. Quant als dies de glaçat, és a dir, el nombre de dies en què la temperatura mínima és inferior a 0 graus, veiem una tendència totalment oposada perquè s’observa una disminució molt clara i estabilització molt clara a mitjans de segle, deixant clar com és d’important prendre mesures de mitigació.
D’altra banda, el tècnic d'Andorra Recerca i Innovació (ARI), Gerard Grande, ha liderat un estudi comparatiu entre les estacions hidromètriques del país i l’estació de la Seu d’Urgell. Durant l'anàlisi, s'han observat diverses inconsistències en les dades hidromètriques andorranes, que es poden abordar amb un mètode proposat per Grande: un model de regressió segmentada. Aquest permetria reajustar per diferents intervals del riu, ja que els comportaments dels cabals no és igual a tots els llocs. Per fer-ho buscaria el punt de trencament per ajustar els cabals baixos i alts. Grande ha explicat que “aquest model de regressió segmentada és una aportació que hem pogut fer, que no s’havia vist abans i que permet tenir en compte els diferents règims que pots trobar-te per explicar els cabals baixos i els alts”.
La metodologia proposada aconseguiria reduir les inconsistències d’aquesta sèrie d’un 9% a un 5% amb la major part de les inconsistències restants associades als cabdals més baixos. Grande ha apuntat que una de les hipòtesis d’aquestes incosistèncis podria ser que el nivell de l’aigua baxiés per sota del nivell de detecció de l’estació.
La darrera ponència de la jornada l’ha fet el doctor en geologia per la Universitat de Barcelona i investigador principal de la Fundació Marcel Chevalier, Valentí Turu, que ha parlat sobre l’aigua gelada, les glaceres que hi va haver al Principat i quina relació tenen amb els canvis globals que el planeta al llarg de 32.000 anys ha experimentat.
Turu ha detallat que hi ha una connexió molt clara entre el que ens està passant avui dia i l’entorn: “No podem pensar que el que ens envolta ens deixa a nosaltres de costat, pel simple fet de tenir una frontera”. Les dades que ha presentat reflecteixen que hi ha períodes de recurrència de climes molt extrems, no a escala humana, però sí a una escala temporal de milers d’anys, i que s’hi sobreposen al que és el canvi climàtic: “Si nosaltres estem alterant ja aquests canvis que es poden produir per l’efecte del canvi climàtic, no sabem fins a on pot haver-hi una variació de les previsions que tenim”, conclòs.