En efecte, amb motiu del Dia de l’Orgull, Madrid ha decidit ordenar que tots els edificis públics espanyols d’un cert calat -ministeris, ambaixades, ajuntaments…- llueixin la bandera acolorida, el símbol gai, en senyal de respecte o promoció de la igualtat entre la diversitat. I s’ha aprofitat per simbolitzar aquesta igualtat i aquesta tolerància a la diversitat, el dia que internacionalment se celebra el Dia de l’Orgull.
És la primera vegada que a Andorra l’ambaixada s’afegeix a aquesta circumstància. Altres institucions fora del país, però sempre lligades a l’esfera administrativa espanyola, ja havien protagonitzat situacions similars amb anterioritat, generant fins i tot xocs polítics i judicials sobre la utilització de determinades banderes i si això era pertinent o legal o no.
REIVINDIACIONS DEL COL·LECTIU
Per la seva banda, Diversand, l’associació que defensa al país els drets del col·lectiu LGTBIQ+ ha aprofitat la jornada per compartir, via xarxes socials, els principals punts que reivindiquen i que seran part del manifest que es llegirà durant la marxa de l’Orgull prevista per al 3 d’agost. Així, des de l’entitat s’insisteix que cal garantir l’atenció sanitària per a les persones transsexuals, especialment per aquelles que volen fer el canvi de sexe. I, remarquen, “fins i tot en la preadolescència i l’adolescència”. És a dir, abans dels 16 anys.
Un altre punt que consideren essencial és que s’actuï de forma clara i contundent contra els discursos d’odi vers el col·lectiu. Entenen que cal una “regulació” que eviti que aquests es puguin veure tant a les xarxes socials com als mitjans tradicionals de comunicació. Diversand també demana la creació i adopció d’un “pal d’igualtat específic LGBTIQ+. Aquest, apunten, ha de servir “per evitar la discriminació estructural que es dissemina al llarg de lleis, estratègies i actituds de les administracions i la vida pública en general”.
Des de l’associació també es posa en relleu que cal que la legislació sobre protecció i asil també tingui en compte aquelles persones que són perseguides per ser part del col·lectiu. “S’ha de reconèixer la discriminació i persecució per qüestions d’orientació sexual o identitat de gènere com una raó per demanar-lo”, afirmen. Finalment, s’aposta per una “educació inclusiva” amb la qual s’asseguri que “les properes generacions poden créixer en un entorn divers i d’igualtat”.