El 8 de març, es vulgui o no, no es té la mateixa percepció per part de tothom. Les candidates tampoc son una excepció, i totes en tenen una opinió diferent sobre una jornada que se celebra a nivell mundial. D’una banda, estan aquelles qui consideren que és un dia clau per continuar una lluita que encara té molt de camí al davant. Concretament, Judith Pallarés, cap de llista d’Acció; Judith Salazar, segona a l’aliança socialdemòcrata; Meritxell López, segona a Demòcrates i Núria Segués, segona a Concòrdia. En una opinió diferent se situen la cap de llista d’Andorra Endavant, Carine Montaner, i la segona per Liberals, Maribel Lafoz.
“És important que les efemèrides se celebrin fins al moment que puguem deixar de sortir al carrer per defensar els nostres drets”, remarca Segués. Aquesta opinió és gairebé compartida, i Pallarés assenyala que “encara ens queda molt camí per recórrer”. Així mateix, López explica que aquesta reivindicació és important per “garantir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, perquè es tracta d’un tema cultural”. El moviment feminista a Andorra, segons Salazar, és clau, sobretot “en una època postmasclisme, on es comença a difondre la idea que la igualtat legal vol dir igualtat real”.
En contraposició, Lafoz remarca que “la lluita pels drets de la dona entenc que va tenir el seu justificant temps enrere i potser el continua tenint en altres contextos i països. Només veient el que passa a Afganistan, allà sí que em sembla deplorable la condició de les dones, però a Andorra, veig que és una derivació que cap a unes situacions que surten de tota lògica”. L’opinió de la candidata de Liberals defensa que el país ha tingut un avenç molt important els darrers anys, “crec que la dona està en una posició que pot defensar la seva condició com a persona igual que un home”. D’altra banda, Montaner qüestiona per quin motiu no se li dedica d’aquesta manera també un dia internacional per als homes.
AVORTAMENT SÍ, PERÒ
Entrant en els drets, i un que sempre és força qüestionat i debatut a Andorra, totes elles troben un punt en comú amb la interrupció voluntària de l’embaràs. Per suposat, des de perspectives diferents i amb puntualitzacions importants. En primer lloc, López assenyala que, des de Demòcrates, es treballarà “el camí cap a la despenalització, però sempre compatible amb el nostre context institucional, que ens ha permès mantenir la sobirania al llarg de la història”. En una línia relativament similar es mou Lafoz, que assenyala que a Liberals “sempre s’ha defensat en els tres supòsits bàsics, però sense qüestionar el model d’Estat”. Amb tot i això, assenyala que “actualment no és una prioritat”.
Completament a favor es mostren Salazar, Segués i Pallarés, però també amb petites diferències i puntualitzacions. Salazar remarca que, des de l’aliança socialdemòcrata es treballarà per un “avortament a casa i segur”. També Pallarés considera que la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs “és possible”, però que té una feina legislativa molt important al davant i un camí complicat per poder-se aconseguir”. Segués es mostra crítica i assegura que “no es poden prendre decisions d’acord amb especulacions”. Per ella, el primer pas és la despenalització i, el segon, la legalització.
Montaner assenyala que “els coprínceps son figures indivisibles, si marxa l’episcopal, marxa el francès, ja que a França es reben moltes pressions a la cambra parlamentària pel cost que representa Andorra”
La posició de Montaner és més complicada. La candidata assenyala que des d’Andorra Endavant “estem a favor de l’avortament per tots els supòsits però la prioritat per nosaltres és conservar els avantatges que ens ofereix el coprincipat”. En aquest sentit, explica que l’escola francesa implantada al Principat “representa un cost anual de 50 milions d’euros”. Personalment, Montaner assegura que “he estudiat la possibilitat de fer encaixar Coprincipat i avortament, i és impossible”. Assenyala que “els coprínceps son figures indivisibles, si marxa l’episcopal, marxa el francès, ja que a França es reben moltes pressions a la cambra parlamentària pel cost que representa Andorra”. A més a més, afirma que “pensem que l’avortament està cobert amb el servei d’atenció integral a la dona” (SIAD).
PERMISOS DE PATERNITAT, EDUCACIÓ I IGUALTAT
Totes elles, com a candidates que son, es troben a la recta final abans de la campanya electoral. I campanya electoral significa programa. Sense entrar al detall de cada política que es proposarà, les línies generals són, sorprenentment, molt similars entre gairebé tots els partits polítics que concorreran a les eleccions. Els permisos de paternitat ha estat un dels temes que han destacat moltes d’elles. Principalment, Segués, Pallarés i Salazar, que ho han remarcat com a temes clau. En aquest sentit, Pallarés puntualitza que la manca de conciliació i les diferències entre les baixes, “penalitzen molt a la dona en la seva carrera professional”.
Un altre gran tema és l’educació. Montaner assenyala que és clau emmirallar-se amb Finlàndia, “on tenen un programa específic per les nenes per desenvolupar i reforçar certes habilitats”. Així mateix, López ha indicat que, des de Demòcrates, es tractarà de continuar en la línia de les polítiques que s’han treballat els darrers anys per tal de garantir la igualtat entre homes i dones. Aquest és també l’objectiu de Liberals, segons ha explicat Lafoz.
QUÈ CANVIARIA DE FORMA AUTOMÀTICA?
Els canvis socials, culturals i estructurals que requereix aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones requereix molta feina de fons, temps i dedicació. No existeix vareta màgica que pugui canviar la realitat d’un dia per l’altre. Però, si es tingués, què canviarien algunes de les candidates? És una pregunta que algunes han titllat d’injusta i de complicada, però han sigut capaços de donar una resposta. Pallarés i Salazar s’han centrat en l’àmbit andorrà, i la despenalització de l’avortament seria el seu desig. López, d’altra banda, ha remarcat la importància d’erradicar la violència de gènere, “un àmbit on és molt més complicat actuar”. Per últim, Segués dotaria d’accés a l’educació en igualtat de condicions a totes les nenes, “és la via per empoderar-te i prendre decisions, és el que et dona accés a molta informació”.
López remarca que “tenim el dret a què ens respectin i tenim l’obligació de marcar els nostres límits”
SITUACIONS DIFÍCILS I PATERNALISME
Moltes de les dones andorranes no poden evitar ser privilegiades. Les candidates, en certa manera, ho han estat en alguns àmbits. En el laboral, cap d’elles ha destacat cap discriminació directa. Lafoz, que ha format part del cos de Policia durant 25 anys, explica que el fet d’accedir-hi en un moment on era molt majoritàriament masculí li va comportar “situacions complicades, però estic molt orgullosa del que he fet, de l’acollida que he tingut i del que he après”. Tampoc a l’àmbit de la política han trobat grans impediments. Però sí molt de paternalisme, de comentaris, o bromes que no ho son. Micromasclismes que són complicats de detectar, però que existeixen i que, més o menys, gairebé totes les candidates han patit. A més a més, Segués i López també remarquen el fet de ser joves com a punt de mira. “Al meu entorn m’han dit que m’hauré de fer valdre més pel simple fet de ser dona i la meva edat”, assenyala Segués. López, però, remarca que “tenim el dret a què ens respectin i tenim l’obligació de marcar els nostres límits”.
Comentaris (8)