La proposició de llei va ser tramitada ara fa unes setmanes des del grup parlamentari socialdemòcrata. La seva presa en consideració dependrà en pocs dies del ple, però, de moment, ja ha superat un escull important. Des de l’executiu s’ha emès un criteri “favorable” al text. Això sí, una valoració positiva però també crítica, ja que s’apunten alguns aspectes que, des del Govern, es considera que haurien d’esmenar-se.
Des del gabinet s’assegura que s’és “sensible al desenvolupament de totes les dimensions de la democràcia” es recorda que s’han “promogut en els darrers anys un canvi de perspectiva de la relació amb el nostre sistema representatiu, fomentant mecanismes dialògics amb la finalitat d’acostar la població a les institucions i incentivar un exercici ciutadà amb un rol central i actiu”. Per això, es deixa clar que es “comparteix gran part de l’esperit de la proposició”, tot i que s’apunta que “caldria veure la idoneïtat d’aplicar un únic i feixuc procediment i optar per simplificar-lo o aproximar-se fins i tot al dret de petició”.
Així, es posen en relleu alguns aspectes a modificar com ara incloure l’exclusió “d’altres càrrecs electes, alts càrrecs i càrrecs de lliure designació de totes les administracions, institucions i dels respectius organismes públics, parapúblics o privats dependents o participats” a l’hora de fer part d’una comissió promotora d’aquestes iniciatives. També s’expressen dubtes sobre les competències que es volen assignar a la junta electoral, tot recordant que les persones que la formen “són magistrats i experts en dret” i, per tant, “reunir-se cada cop que hi hagués una iniciativa podria entorpir la funció de la cúria i dels vocals professionals del dret”. Davant aquest risc, es proposa analitzar “la creació d’un òrgan de control paral·lel independent amb membres institucionals o experts designats per la Sindicatura a l’inici de cada legislatura.
També es posa sobre la taula d’una estandardització de les graelles de recollida de signatures, facilitar el mecanisme per controlar que les firmes són autèntiques o establir períodes inhàbils per iniciar un procés d’aquest tipus, com per exemple abans i després d’unes eleccions o entre la convocatòria i la celebració d’un referèndum.
Un punt de crítica és el fet que es doni a entendre que la iniciativa legislativa hagi de ser obligatòriament acceptada al Consell General. “S’ha d’entendre com un dret de promoció d’un determinat text legislatiu que en cada fase posterior pugui ser admès a tràmit, pres en consideració, debatut i votat; la ciutadania pot proposar però no imposar-se a la voluntat d’una majoria democràtica parlamentària”, apunta el criteri.