Un primer element que treu de polleguera la immensa majoria dels arquitectes professionals és que es pugui qüestionar que el sector, que el col·lectiu professional, tingui un codi deontològic clar i que es respecta. Com el que marca que si un professional de l’arquitectura participa en els treballs d’un pla d’urbanisme, hagi d’estar tres anys sense poder executar projectes en la parròquia on hagi treballat en la redacció de la planificació urbanística. “És de sentit comú i de lògica. Aquell professional ha obtingut molta informació preferent, privilegiada, no la pot posar al servei d’un privat d’immediat”, explica un dels consultats.
Evidentment, els arquitectes no se la volen jugar donant noms i cognoms. Però sí que esperen una aparició pública de la junta col·legial. I si fa falta, que es faci un acte més nombrós per deixar clara la repulsa a les paraules expressades per la cònsol Eva Sansa, que va assegurar que el malestar que ella expressava era més generalitzat. I que fins i tot havia estat matèria de debat en alguna de les reunions que mantenen periòdicament els mandataris comunals. “El que faltava, que se’ns critiqui per tenir un codi deontològic”, manté un altre dels consultats, que ve a dir, amb paraules que no es poden expressar textualment, que la deontologia també hauria d’existir en el camp de la política.
Alguns dels consultats reconeixen que no és pas dolent que professionals estrangers de sobrada vàlua i molta experiència en segons quin camps puguin treballar en col·laboració amb arquitectes andorrans. Però sempre establint els processos que escaigui i “fent les coses ben fetes”. En aquest sentit, alguns dels consultats lamenten que “tot plegat és una vergonya” i asseguren que el problema de tot plegat és que “hi ha massa mandataris en aquest país que desconeixen les lleis, i en aquest cas, la llei del sòl”.
Comentaris (10)