L’exili republicà a Andorra és un dels més poc estudiats, a diferència, per exemple, dels de França o Mèxic. Andorra és un país d’acollida per tradició. I no tan sols durant la guerra civil del 1936-1939 i el franquisme sinó, també, anteriorment: durant les guerres carlines, la dictadura de Primo de Rivera o la Segona República Espanyola, entre d’altres moments significatius.
Amb les guerres del període que va del 1936 al 1945, Andorra desenvolupa plenament la seva condició de país refugi i de frontera: el creixement de població rep un nou i decisiu impuls així com també en l'àmbit econòmic com ha destacat Mach en la seva ponència, "els que es van quedar, eren persones amb estudis que van contribuir al desenvolupament del país"
Aquest moviment humà entre 1936 i 1945 no va arribar a pertorbar l'equilibri dels poders polítics del Principat
Un cop acabades la Guerra Civil espanyola i la mundial, l'estancament que va patir l'economia d'Espanya va alentir el creixement econòmic d'Andorra; tot i això es quan es comencen a desenvolupar els primers nuclis comercials que estan marcats per tres eixos: el contraban, l'arribada d'estrangers desitjosos d'obrir comerços i l'afluència de turistes que arriben per comprar productes que no troben al seu país, ja sigui França o Espanya. L'economia andorrana va trobar un matisat dinamisme malgrat que els conflictes bèl·lics van portar a Andorra un seguit de gent atemorida, barrejada amb espies i traficants. Aquest moviment humà, però, no va arribar a pertorbar l'equilibri dels poders polítics del Principat.
El franquisme i el tardofranquisme van continuar portant exiliats a Andorra. És el cas d'Elisenda Romeu i el d'Àlvar Valls. El 1972, quan tenia 17 anys, Romeu es va haver d’exiliar a Perpinyà, París, Brussel·les i Andorra. Va estar sis mesos a la presó de Valenciennes, on va viure un casament mig forçat i va dur a terme una vaga de fam en contra dels últims afusellaments del franquisme. Va sortir de la presó el 20 de setembre del 1975 i va tornar a Catalunya l'1 de novembre del 1977.
Àlvar Valls va ser acusat i empresonat cinc mesos arran del segrest i l’assassinat de l’industrial Josep Maria Bultó el maig del 1977. En proclamar-se la llei d’amnistia a l’octubre, tot i ser alliberat, hores després li va ser revocada l’ordre de llibertat. Es va exiliar a Andorra on viu des d’aleshores amb una activitat molt prolífica que va des del periodisme a la literatura passant per la traducció o la investigació.
Comentaris (3)