“Estem en un país al mig dels Pirineus que presenta una sismicitat moderada, el que significa que podem tenir terratrèmols importants cada bastants anys i és molt importants estar preparats”, ha explicat Gallego. El terratrèmol que va tenir més afectació a Andorra, va ser l’any 1428, quan es va arribar a una intensitat de 7-8 (nivell en el qual es produeixen danys a les infraestructures). Les investigadores han posat en relleu que al Principat es pot tornar a viure un terratrèmol similar en qualsevol moment, tot i que no és possible preveure quan serà ni on tindrà lloc: “No vol dir que ens hàgim d’espentar sinó que l’important és ser coneixedor d’aquest fenomen i estar preparats”. Gallego també ha explicat que pel que fa als terratrèmols dels darrers temps, el més fort que s’ha notat al país va ser un de la sèrie sísmica d’Os de Civís de magnitud 3.8, l’any 2022.
En aquest sentit, ha detallat que tot i que des del 1984 Andorra ha registrat un total de 203 terratrèmols amb epicentre al país, aquests han estat de magnitud tan baixa que la majoria no arriben ni a ser percebuts per la població, i per tant els terratrèmols que s’han percebut en els darrers anys tenen l'epicentre fora d’Andorra.
Amb l’objectiu de posar a disposició de la població totes les dades, des de l’Observatori de Risc Sísmic han creat una nova pàgina web, terratremols.ad.
Es poden consultar els terratrèmols registrats els últims 30 dies, així com l’activitat de les darreres 24 hores a les tres estacions sísmiques del país
Aquesta recopila tota la informació i totes les eines de gestió al voltant del fenomen: “gràcies a aquest projecte, donem accés fàcil tant a la població com als gestors del territori per poder estar tan preparats com sigui possible enfront dels terratrèmols”, ha afegit Gallego. La nova pàgina web inclou un mapa interactiu que et permet consultar els terratrèmols registrats els últims 30 dies, així com l’activitat de les darreres 24 hores a les tres estacions sísmiques del país, i que estan instal·lades a La Rabassa, al Pic de Padern i a Santa Coloma.
Les investigadores han detallat que dins dels projectes europeus amb els quals han col·laborat, s’han fet estudis de tots els edificis del país per cas d’un fenomen geològic greu saber quines zones d’Andorra estarien més afectades, i els cossos d’emergència s’hi podrien desplaçar ràpidament.
Així mateix, durant la presentació han explicat que els terratrèmols que la població ha notat darrerament entren dins de la normalitat sísmica del país. Gallego ha apuntat que últimament sembla que la gent està més sensibilitzada amb el tema perquè aquests darrers dos anys el Principat ha estat dins de la sèrie sísmica d’Os de Civís, però ha manifestat que “ara semblaria que l’activitat s’està reduint, després de dos anys de més activitat”.
Durant el procés de renovació de la web s’ha tingut en compte la importància del recull d’informació que la ciutadania proporciona dels terratrèmols que es perceben al país. Per aquest motiu s’ha millorat la usabilitat de l’enquesta sísmica: “fa més fàcil per la població explicar el que han notat i per nosaltres és també més àgil de determinar com s’ha percebut al país i obtenir les dades d’intensitat”. Quan les estacions registren un terratrèmol
proper que pot ser percebut per la ciutadania, aquesta informació es recull i es difon ràpidament de manera automatitzada a través del perfil de la xarxa X d’AR+I i es publica a l’apartat ‘últimes notícies’ de terratremols.ad.
La web incorpora nous apartats teòrics per a la divulgació i comprensió d’aquest fenomen geològic i de com és la sismicitat a Andorra. Hi ha un apartat dedicat a la sismologia on es poden llegir des de conceptes bàsics sobre terratrèmols fins a la consulta d’un catàleg macrosísmic amb l’històric d’afectacions al país.
Comentaris