A Andorra només hi ha cinc establiments restauradors realment aptes per persones celíaques

La coordinadora del Projecte Restauració assegura que n’hi ha molts que asseguren tenir ofertes sense gluten, però això no vol dir que siguin adients per les persones que pateixen aquesta malaltia perquè contenen traces de gluten

Els productes sense gluten, més cars.

El Principat només disposa de cinc establiments restauradors que són realment aptes per a persones celíaques. Aquesta malaltia autoimmune afecta entre un 1 i un 3% de la població, i això a Andorra es transformaria amb unes 800 persones. Al país, però sembla que encara li queda un llarg camí i posar-se les piles: “Hi ha molts establiments que et diuen que tenen ofertes sense gluten, però això no vol dir que siguin aptes per celíacs”, ha manifestat Ingrid Forell, coordinadora del Projecte Restauració de l’Associació de Celíacs d’Andorra (ACEA), tot detallant que actualment només aquests cinc que tenen l’acreditació que assegura que en els seus plats no contindran traces de gluten.

“Si ets asimptomàtic no te n’adones, però internament pots et pots estar danyant, però si tens símptomes saps que al cap de poques hores tindràs des de maldecaps i vòmits a estrenyiment i malestar general”, aquests són els principals problemes que es troben les persones celíaques quan es contaminen amb algun aliment. En moltes ocasions, perquè els mateixos restaurants -tot i oferir nombrosos plats sense gluten, segons Forell, cada vegada més perquè s’han posat de moda- aquests en moltes ocasions no són aptes per a persones celíaques, ja que conten alguna traça de gluten. De fet, al país només hi ha cinc establiments restauradors que tenen l’acreditació assegurant que segueixen un protocol, miren que la matèria prima no tingui traces i ho preparen per no contaminar. “Aquest és un tema que no s’han posat les piles. N’hi ha molt pocs”, assegura la responsable del Projecte Restauració, explicant que actualment hi ha un parell d’establiments que estan treballant per poder aconseguir també aquesta acreditació.

Tota aquesta situació provoca que a vegades hi hagi algun ensurt. Forell explica que no fa gaire una persona que era habitual en un restaurant i que sempre s’identificava com a celíac, es va contaminar i es va haver d’estar tres dies recuperant sense poder anar a treballar i amb molt malestar. Per aquest motiu, des d’ACEA fan un crit a totes les persones que es troben amb casos iguals, que els hi facin arribar per poder traslladar-ho al ministeri de Salut i que “puguin veure on fallen o que poden fer per millorar i que no passin aquestes coses, perquè és la nostra salut la que està en joc”.

En aquest sentit, la responsable també ha explicat que estan amb contacte amb el ministeri per mirar d’activar i estimular el protocol de detecció de la malaltia -que consisteix a mirar els anticossos, la genètica i la simptomatologia- perquè sigui molt més estricte, ja que assegura que aniria molt bé que quan es diagnostica un cas, es fes un cribratge als familiars propers per descartar que siguin celíacs asimptomàtics. Aquest és un altre dels problemes que hi ha perquè molta gent que no tenen constància que tenen la malaltia i fins que no els hi detecten fent una prova per casualitat, i poden passar-se anys danyant el seu cos.

Les persones celíaques es gasten uns 80 euros mensuals més que una persona que no pateix aquesta malaltia només amb la compra dels productes bàsics

Des de l’associació també estan intentant treballar amb el Govern per veure si hi ha alguna manera de rebre alguna mena de subvenció o d’ajuda econòmica per fer front als costos dels productes per a celíacs. Es calcula que el preu d’aquests -tot i ser els productes bàsics, que són la farina per fer el pa, pasta per fer una sopa o unes galetes- pot arribar a ser d’uns 1.000 euros a l’any (80 euros mensuals) superiors al que es gasten les persones que no pateixen aquesta patologia. Forell explica que Andorra és un dels únics tres països que formen part de l’Associació Europea de Celíacs, que no reben cap mena d’ajuda per fer front al cost dels productes bàsics: “Hi ha països que els donen un quilo de farina al mes perquè es puguin fer el seu pa o a altres els hi donen una quantitat de diners al mes per fer la compra”, ha afegit.

Aquesta és una situació que des de fa molt temps s’està intentant arribar a algun punt amb l’executiu. En el seu moment, es va demanar una possible reducció de l’IRPF o alguna mesura de l’estil perquè les persones que pateixen la malaltia celíaca no s’hagin de gastar el doble o el triple al mes amb només productes bàsics, però “encara no hem aconseguit res, tot i que no perdem l’esperança”, assegura. Des del Govern els han dit que s’ho estan mirant, Forell apunta que creu que a curt termini no hi haurà res: “Com que no tenim un medicament en concret, suposo que se’ls hi fa difícil veure com equiparar-ho o com fer-ho perquè se’ns pugui donar una ajuda”.