Cert, a l’inici de la manifestació, a la plaça Coprínceps, la imatge era força desencoratjadora. Tot just dos centenars de persones han iniciat el recorregut, evidenciant llavors que la ciutadania andorrana no es mulla per molt malament que estiguin les coses. Xiulets, consignes diverses i molta puntualitat i paraigües, això sí, es deixen notar per l’avinguda Carlemany i, posteriorment, per Meritxell. I segons avançava la marxa cap al destí final, la plaça Guillemó, s’hi ha anat afegint gent. Al final, les xifres han millorat. Fins a 400, segons els urbans de la capital, i entre 550 i 700, des dels sindicats.
Aquests, malgrat que fa uns dies auguraven una participació superior, fins a 2.000 persones, han acabat sumant-se a una mobilització, ras i curt, molt crítica contra, en paraules de Gabriel Ubach, secretari general de l’USdA, les “polítiques neoliberals del Govern”. I ha volgut deixar clar que “no pararem fins que se’ns escolti” a la vegada que clamava a favor d’una “Andorra “que sigui un lloc per viure-hi i no només treballar”.
El punt culminant de la protesta ha estat la lectura d’un manifest, sota el títol, tal com ja s’havia avançat, de ‘Ja n’hi ha prou’, al final del recorregut, a la plaça Guillemó. El discurs, ple de crítiques a la gestió de l’actual executiu i, especialment, del cap de Govern, Xavier Espot -fins i tot fent servir algunes declaracions dels darrers dies-, ha fet una triple petició: habitatge assequible, salaris dignes i un sistema de salut pública i gratuïta, en el qual s’inclogui la mental.
“Aquest país, que durant segles ha acollit als forasters, com us agrada dir, avui només acull i amb els braços oberts als qui tenen una bona ‘billetera’”, resa el manifest que es llegeix a la plaça de les Arcades, al terme del recorregut
I és que, si bé el detonant de la mobilització ha estat que no s’hagi acceptat la petició de millora dels sous posada sobre la taula pels sindicats en el Consell Econòmic i Social (CES), les reclamacions no s’han volgut quedar aquí. De fet, a l’hora de retreure coses a Govern s’han abordat diferents àmbits. Evidentment, el tema salaris. Han acusat Espot “d’enganyar els agents socials i als sindicats fent-los participar en el teatre d’intentar arribar a acords” quan “sabem des d’un inici teníeu escrit el guió i el final: fer el que voleu sense tenir-nos en compte”.
També es considera l’executiu “culpable” de “no tenir la voluntat de solucionar el greu problema de l’habitatge” i, de fet, entenen que les polítiques dels darrers anys “han agreujat la dificultat d’accedir a un pis”. A Espot i a la resta del Govern se’ls veu “còmplices” per “contractar treballadors a més de 40 hores setmanals amb salaris de misèria i deixar-los viure en pisos de 80 metres quadrats amb cinc persones més”.
En el manifest s’entén que “aquest país, que durant segles ha acollit als forasters, com us agrada dir, avui només acull i amb els braços oberts als qui tenen una bona ‘billetera’” tot deixant de banda “qui ha dedicat bona part de la seva vida a la prosperitat d’Andorra”. També s’ha retret a Govern que “no cuidi la classe treballadora com es mereix” i el fet que “es dona a entendre que la vida que tenim aquí és treballar, treballar i treballar pels quatre gats pels qui s’està governant”.
Els sindicats també han retret a Govern que “faci cas omís a les demandes de millora i accessibilitat a la salut mental de la població” i que no es té en compte els autònoms. “Són els grans oblidats de la vostra tan beneficiosa economia andorrana”, han assegurat. També s’ha carregat contra la possibilitat d’endarrerir l’edat de jubilació i pel fet de permetre que molts padrins es quedin “amb una ridícula pensió” malgrat “haver-nos augmentat les cotitzacions”.
Si hem de convocar una vaga general, ho farem”, ha assegurat Ubach; i ha avisat que no de paciència ja en queda poca: “si les eleccions són al març, potser serà abans”
A la plaça Guillemó, Ubach no s’ha mossegat la llengua a l’hora de carregar contra un executiu que es troba “d’esquena a la classe mitjana i la treballadora” i que només “governa per als privilegiats”. I, per això, ha exigit “eleccions ja” i que “Espot tingui el valor d’anar i de dir que ell només mana per a uns quants”.
Ja davant la premsa, el líder de l’USdA ha volgut llançar una clara advertència. “No pararem fins que se’ns escolti”, ha afirmat, per posteriorment posar en relleu la “preocupació pel fet que es negui que s’ha perdut poder adquisitiu; només cal veure quan valia un pis, el gasoli o els aliments fa deu anys. La gent ara té cada cop més difícil arribar a final de mes”. Ha estat llavors quan el dirigent sindical ha volgut avisar que estan disposats a fer servir tota l’artilleria en matèria de mobilitzacions per aconseguir el seu objectiu. “Si hem de convocar una vaga general, ho farem”, ha assegurat.
Preguntat sobre les condicions que portarien a activar aquest botó, Ubach ha apuntat que “ara, esperarem quina és la resposta de Govern” després que “hagi quedat clar que molta gent ho està passant malament”. També ha remarcat que, però, la paciència no serà excessiva. “Si les eleccions són al març, la vaga potser serà abans”, ha etzibat.
El líder de l’USdA també ha carregat contra la Confederació Empresarial, tot recordant que les empreses “no tenen la culpa però s’han beneficiat de les polítiques neoliberals de DA”. I, especialment, per la seva forma de fer en la negociació al Consell Econòmic i Social. “Ells no han fet cap proposta. La nostra, en canvi, era clara i estava avalada pel Raonador del Ciutadà”, ha comentat.