El capítol de l’informe dedicat a Andorra no és positiu. De fet, traslladat posteriorment a la classificació sobre l’estat del col·lectiu als diferents països -el conegut com a ‘Rainbow Map’-, el Principat no surt ben parat. Queda en 23a posició dels països europeus analitzats, amb un compliment del 43,23%, per sota de la puntuació mitjana de la Unió Europea (50,61%) i de l’assolida als països veïns com Espanya (76,41%), França (62,31%) i Portugal (67,14%).
En aquest sentit, es lamenta especialment que les lleis no incloguin la discriminació per orientació sexual, identitat de gènere o característiques sexuals com a discurs o crims d’odi i també el fet que no estigui implementat el mecanisme per canviar de gènere. Són les dues categories analitzades amb pitjor puntuació a l’hora d’elaborar el ‘Rainbow Map’. També són dos dels punts que l’informe ILGA remarca de forma especial, seguint els comentaris aportats des de Diversand, l’entitat que defensa a Andorra els drets del col·lectiu.
Així, el document recorda que “malgrat que la promesa de Govern” era implementar els protocols per permetre la cobertura sanitària d’aquests processos “a finals del 2023 o inicis del 2023”, la realitat és ben diferent. “Els mecanismes no estan encara operatius”, s’afirma -fet que, efectivament, succeeix-. I això, s’alerta, pot suposar un risc. I és que es posa en relleu que “les organitzacions han reportat casos de persones trans que estan fent teràpia hormonal sense supervisió professional a causa de la manca de mesures oficials per accedir a aquests tractaments”.
Un altre punt que es retreu fa referència a la Llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre homes i dones. Es lamenta que al text hi ha una “omissió de la identitat de gènere” i que això “comporta un buit en les proteccions explícites per a les persones trans”. Aquestes, a més, són de les més vulnerables, segons Diversand i ILGA, en la crisi de l’habitatge que “impacte de forma desproporcionada en el col·lectiu, en especial en aquelles famílies que no accepten la seva identitat”. I s’apunta que les persones trans “pateixen un risc més gran, ja que la falta d’entorns familiars que els donin suport exacerba els desafiaments que afronten per aconseguir un habitatge segur i adequat”.
L’informe també situa Andorra com un dels països on no es fa prou per evitar el discurs d’odi vers el col·lectiu. De fet, es lamenta que, fins i tot, “els organismes governamentals sovint contribueixen a difondre discursos motivats per prejudicis”. I és aquí on posa un exemple: la conferència de la periodista espanyola Maricel Chavarría a Escaldes. Se l’acusa “d’alinear-se amb les perspectives del feminisme radical excloent trans, com indiquen les entrevistes concedides a diferents periòdics i un vídeo pujat al canal oficial de YouTube d’Escaldes”.
L’informe també fa dos altres retrets a Andorra. El primer, el procés judicial que es va obrir contra la líder d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, a qui es defineix com a activista feminista LGTBI. El segon, el fet que l’avortament segueixi sent delicte en tots els supòsits.
Comentaris (29)