Baixench no s’ha mossegat la llengua en la seva intervenció -davant seu hi tenia la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, i el Copríncep episcopal, Joan Enric Vives acompanyat del bisbe coadjutor, Josep-Lluís Serrano Pentinat- i ha volgut deixar clares les reivindicacions d’un col·lectiu que es troba especialment preocupat per l’impacte que sobre la professió a Andorra tindria, si s’acaba ratificant en referèndum, l’acord d’associació. De fet, es considera que “som els grans perjudicats” i, per això, s’ha fet una crida perquè des del Govern se’ls doni suport davant “la pressió que suposarà per a tots nosaltres l’obertura” a l’entrada d’advocats europeus.
“Assumirem el resultat del referèndum, però demanem que se’ns tingui en compte”, ha afirmat durant l’al·locució. “La prestació de serveis, l’obertura de les fronteres i la llibertat d’establiment ens va en contra i cal que se’ns escolti”, ha apuntat. Ja davant els periodistes, ha concretat alguns punts concrets en què s’hauria de traduir aquesta escolta: “volem poder participar a l’hora de fixar les quotes d’immigració per obrir places per a les professions liberals i més control a l’intrusisme”.
La degana ha posat sobre la taula, fins i tot, la possibilitat d’intentar canviar alguna cosa del que està pactat, tot recordant el que va dir el representant del Copríncep francès, Patrick Strzoda. “Va comentar que si s’aprovava l’acord, hi hauria alguns punts que es podrien renegociar i volem que el tema de la llibertat de serveis es pugui tornar a parlar”, ha indicat. I és que, ha recordat, “el que vam demanar com a col·lectiu no es va aconseguir”.
I això, ha reiterat, té conseqüències. El risc d’arribada de professionals estrangers és molt elevat. De fet, Baixench ha indicat que ja hi ha constància que serà una realitat. “Notem la pressió de col·legis de fora que volen venir aquí”, ha indicat.
Sobre aquesta reclamació, la ministra Molné ha volgut passar de puntetes, tot recordant que “el treball en aquesta àrea no el capitanejo jo”. En aquest sentit, sí que ha volgut afirmar que “tots els col·legis tenen la porta oberta i el diàleg hi és”. De fet, ha assegurat que s’està disponible per a totes les professions liberals.
Baixench també s’ha referit durant el discurs a dos altres aspectes que consideren importants. Un, l’increment de la remuneració dels advocats que fan torn d’ofici. En aquest sentit, ha recordat que “feia una dècada que no s’actualitzaven” i que l’any passat es va pactar “una pujada progressiva amb Govern”. Així, enguany ja es va fer un increment del 6%, però aquest ha de tenir continuïtat. Es vol un 7% pel 2025 i un altre 7% pel 2026.
La petició ha estat recollida per Molné. La seva intenció és proposar un increment de les tarifes, però ha avisat que la xifra final dependrà “de la disponibilitat pressupostària”. Per tant, no ha garantit que sigui la demanada des del col·legi.
A la vegada, des del Col·legi també s’ha oficialitzat la feina que es fa per preparar una sèrie de modificacions al Codi de Procediment Penal per fer-lo més garant de drets fonamentals com ara el de la presumpció d’innocència o el de la dignitat. En aquest sentit, admet que un punt clau serà la reducció del màxim de presó provisional així com l’eliminació del supòsit d’alarma social per decretar-la, però no ha concretat en excés escudant-se en el fet que el treball encara és incipient i s’ha d’acabar d’avançar amb la resta del col·lectiu.
Sobre aquest punt, Molné ha explicat que Govern també treballa en una modificació legislativa. I que amb aquesta “sí que pensem en una reducció de terminis” de la presó preventiva, però que cal acabar d’afinar tant en temps com en la tipologia de delictes. En tot cas, s’ha mostrat oberta a recollir les idees que puguin arribar des de l’advocacia.
Comentaris (18)