El primer canvi que es planteja des de l’ADA és el canvi de nomenclatura. Es planteja ‘permís de naixement’, i no de paternitat o maternitat, “per treure els estereotips”, ha assegurat la presidenta de l’associació, Mònica Codina. La igualtat, s’ha indicat, “és un principi jurídic reconegut a la Constitució”, malgrat això, “encara existeixen desigualtats i discriminacions per raó de sexe”. Una d’elles son les diferències en les baixes quan es tenen fills. De 20 setmanes per a les mares, mentre que els pares de 28 dies.
Per aquest motiu, des de l’associació s’ha treballat en un informe intern que es presentarà als partits polítics, i també a les entitats econòmiques del país. “Ells hauran de presentar la seva visió i valorar si es pot regular”, ha assenyalat la Mireia Maestre, tresorera de l’ADA. A grans trets, el que es planteja és un permís de naixement per al pare “igualitari, intransferible i remunerat al 100% del salari”. De forma progressiva, i durant quatre anys, s’hauria d’arribar fins a les 20 setmanes de baixa, començar per vuit i, consecutivament, 12 i 16, fins a arribar a l’equiparació.
En el moment d’elaborar l’informe, des de l’ADA s’han consultat dades públiques, per tal de contextualitzar la realitat, així com les propostes que es plantegen. El nombre de naixements del 2021 ha baixat respecte als anys anteriors, situant-se en 503 nadons. Mentre que totes les mares van tenir el permís, únicament 397 pares van tenir els descansos. Pel que fa al total dels dies de descans, els homes en van tenir al llarg de l’any 10.060, mentre que les dones 57.302. “Hi ha una bretxa important en la quantitat de dies, que provoca la problemàtica i les diferències entre homes i dones a nivell professional”, apunta Maestre.
Així mateix, s’ha tingut en compte el context europeu i dels països pròxims. Espanya, per exemple, es va ampliar el període de forma gradual fins als sis mesos, després de ser un dels països cuers pel que fa a la igualtat. Així mateix, als països nòrdics hi ha baixes més llargues, “però acostumen a ser transferibles”, ha apuntat Cristina Royo, vocal de l’ADA i responsable de l’àmbit de salut. Aquest punt ha estat decisiu per a una de les concrecions que s’ha fet a la proposta, “s’ha demostrat que la transferència sol passar a la mare”. Per tant, una de les qüestions inamovibles del que planteja l’associació és que sigui intransferible. També en el cas del permís retribuït per tenir cura de l’infant sigui igualitari per a les dues persones progenitores, assolint l’objectiu recomanat a l’OMS.
Un altre aspecte que s’ha valorat ha estat l’econòmic, “sabíem que seria un dels temes que es tindria molt en compte”, ha puntualitzat Codina. Per la seva banda, Maestre indica que cal afinar, però que s’han valorat els beneficis i els costos de la iniciativa. Una de les despeses més directes és pel que fa al descans de paternitat de la CASS, i seria de 3,1 milions d’euros. A això cal sumar-li el que suposaria a les empreses, que seria un cost de 874.214 euros. Per tant, la suma total seria de 3,9 milions d’euros. Així mateix, Maestre ha recalcat que al teixit econòmic l’adaptació aniria més enllà del tema econòmic, i que caldria un canvi de paradigma important, “per això hem donat el marge de quatre anys, perquè es vegin totes les parts del poliedre que estem construint”.
D’altra banda, també s’ha valorat l’estalvi que pot suposar aquesta proposta. En primer lloc, pel que fa a la despesa dels comuns pel que fa a les escoles bressol, pujaria fins als 2,2 milions d’euros. S’ha recordat que el cost per cada infant per als comuns és d’una mitjana de 1.100 euros. Així mateix, l’escolarització per les famílies tindria un estalvi d’un milió d’euros. Royo ha remarcat que hi ha una tercera variable que no s’ha pogut calcular perquè no es tenen les dades, que és la despesa sanitària que els nadons generen a la CASS. “Els primers mesos d’infància es considera que són immadurs a nivell immunològic, i es té tendència a agafar més malalties, i això comporta més consultes a pediatria”, ha explicat Royo. Per tant, es valora que l’import podria arribar a ser considerable. En definitiva, tenint en compte el que s’ha exposat de costos i d’estalvi, la inversió necessària seria de 669.795 euros per any, a partir del quart.
Aquesta és una primera proposta que es fa amb l’objectiu d’aconseguir beneficis, com minimitzar la segregació vertical i horitzontal, o la conciliació familiar i laboral. També la reducció de la penalització laboral per la maternitat, o permetre que les empreses capitalitzen millor el talent femení, disminuint la rotació. El document es trametrà als partits polítics perquè en facin una valoració. Codina ha assenyalat que les formacions amb les quals s’han trobat (PS, Acció i Concòrdia), “estan oberts a estudiar-ho i molts d’ells ho portaran al programa, una altra cosa és que es comparteixi totalment la proposta”.
Comentaris (17)