L’AAMA reclama que els auxiliars que estan amb malalts d’alzheimer tinguin una formació específica

Des de l’associació apunten que una persona amb alzheimer no s’ha de tractar igual que una persona gran, ja que tenen les seves característiques i s’ofereixen a proporcionar els recursos i els coneixements necessaris

Montserrat Valls durant la seva intervenció en la gala Pere Valls de l'any passat.. M. P.

L’Associació Andorrana per la Malaltia de l’Alzheimer (AAMA) reivindica la necessitat que els auxiliars que treballen amb persones que tenen alzheimer tinguin una formació específica que els ensenyi les especificitats de la cura de les persones que pateixen aquesta malaltia. La presidenta de l’associació, Montse Valls, explica que, tot i que no han rebut cap queixa, han observat que, malgrat els auxiliars que estan al càrrec tenen molt bona voluntat, “un malalt d’alzheimer no s’ha de tractar igual que una persona gran, té les seves característiques, i els auxiliars necessiten una formació específica que nosaltres els podem oferir”, ha manifestat.

Per aquest motiu, des de l’associació volen saber com de formats estan els auxiliars dels centres sociosanitaris i oferir els recursos que tenen disponibles per ajudar-los. Aquesta és una qüestió que encara no s’han plantejat portar-ho a l’Executiu perquè fins ara la preocupació principal que tenien eren les llargues llistes d’espera per accedir a les residències. Una situació, que semblaria que amb l’obertura de 24 places al Cedre, “la situació s’ha anat regulant i les persones que hi han d’anar ja no han d’esperar tant”. Això sí, Valls apunta que cal estar-hi pendents perquè no es torni a crear aquest embús, tot i que amb la futura obertura d’un centre a Encamp s’anirà solucionant el problema.

PROTOCOL I GRUP DE SUPORT

D’altra banda, l’AAMA disposa d’un protocol d’ajuda a les famílies que acaben de rebre una diagnosi. Aquest consisteix amb una primera sessió gratuïta amb la psicòloga que col·labora amb l’entitat, Stephanie Maia. Durant aquesta trobada la psicòloga, experta en demències, treballa amb ells per veure en quin punt es troba la malaltia i els explica tots els recursos que hi ha disponibles a Andorra i quins són els passos que han de seguir. Després d’aquesta primera sessió, la mateixa psicòloga els vincula al grup de suport de l’associació que es reuneix cada mes i mig. En el grup, expliquen les casuístiques que s’estan trobant, com ho estan portant i que necessiten.

També fan jornades pels cuidadors, en les quals “intentem agafar un dissabte perquè es dediquin a ells i que s’oblidin una mica de la malaltia, i després engeguem també formacions que et donen les primeres pistes sobre les coses del dia a dia que més pots necessitar”, explica Valls. En el cas que el malalt es troba en un punt que el familiar necessita un botó geocalitzador, des de l’AAMA, li cedeixen gratuïtament. Aquest aparell el que fa és que la persona malalta pugui estar conectada en tot moment amb la seva família, ja que el botó està vinculat a tres telèfons de familiars, i aquests poden saber en tot moment on està el malalt i poden trucar-lo sense que ell hagi de despenjar: “A part de saber on està, poden parlar-li i dir-li que estigui tranquil que ja estan anant cap allà, i si cau, el botó truca directament”, detalla Valls.

GALA PERE VALLS

Aquest 30 de setembre, se celebrarà la sisena Gala Pere Valls, una jornada divulgativa i informativa on s’explicarà una mica en quin punt està l’associació per saber “què ens estem trobant, quines necessitats hi ha, com podem ajudar”, apunta la presidenta de l’AAMA. Enguany, per primera vegada, la gala comptarà amb els testimonis de persones que han passat per l’associació que podran explicar com els han pogut ajudar i la tasca que estan fent des de l’associació. A més, com ja és habitual, també hi haurà actuacions sorpresa per animar l’esdeveniment.