No és que sigui una usuària habitual del transport públic però era conscient que hi havia certes limitacions en els vehicles. Per això ja no va agafar un cotxet doble. En va agafar dos (de cotxets) per poder-ne plegar almenys un i així ocupar menys espai. Si, la jove és mare recent de bessons. Pretenia anar d’Escaldes a Sant Julià. Esperava a la parada del carrer de la Unió per agafar el Bus Exprés. Va haver d’agafar el segon vehicle que va arribar. El conductor del primer la feia triar entre un fill o l’altre. Però amb dos bebès i dos carrets no s’enfilava al bus. Massa espai ocupat. Risc de col·lapse.
La noia era conscient, explica, de les limitacions. Per això es va fer acompanyar de la seva mare. Perquè cadascuna es podria encarregar d’un cotxet i d’un bebè. Era conscient, també, que l’usuari que anava amb cadira de rodes i que també esperava tenia prioritat a ella i els seus fills. Per això quan va descendir la plataforma, l’home i la cadira van ser els primers en pujar al vehicle. Després un dels nens i el cotxet que el portava. Però al segon ja no hi va haver manera. La jove mare explica que el conductor li va dir que havia de triar un o l’altre.
Que tant bebè i tant cotxet ocupaven massa. I malgrat que en el moment de pretendre enfilar-se al vehicle estava gairebé buit, no va fer entrar en raons al conductor. Ni tan sols assegurant que plegaria un dels cotxets perquè un dels bebès dormia, però l’altre estava despert i se’l posaria a la falda. Que no hi havia problema ni l’ocupació seria tan gran. Res de res. Tampoc va voler donar el seu nom i sí que va recomanar a la dona que, si volia, prengués el número de la matrícula del vehicle.
Ho va fer, i tant que ho va fer. I va contactar amb l’administració i amb l’empresa que encara a data d’avui explota el servei. Els responsables de la Cooperativa que la van atendre la van convidar a formalitzar la queixa -pas que farà avui, sense cap dubte perquè ahir no es podia traslladar a peu fins on calia acudir a posar la queixa-. Ningú no li va acabar d’explicar quina normativa impedia pujar amb els dos vailets i els dos cotxets. No tingueu mai bessons, es deuria dir la jove mare. Sort encara que al següent bus el conductor tenia un altre tarannà. Potser estava avisat, afirma la mare.
Sia com vulgui, si té bessons petits, bessons (o bessones) que encara requereixen el cotxet, pari compte amb qui és el conductor de l’autobús si és que transport públic ha de fer servir. Que per un casual la deixa a terra, almenys pugui prendre bona nota i formalitzar una queixa. Potser no li servirà de molt, però com a mínim que quedi constància en acta. I que algú vagi al racó de pensar. De pensar que hi ha mares i pares que tenen fills bessons. O que es porten poc temps i tots dos van encara en cotxet.
Comentaris (7)