L’elecció del fins ara cap d’unitat dels banders, Ferran Teixidó, com a nou director del cos satisfà els caçadors. Fonts d’aquest col·lectiu el consideren un home més proper i de consens que no pas altres possibles candidats a ocupar la vacant que deixa Miquel Rossell. El relleu es produirà el 3 de febrer, quan qui ha estat director dels banders els darrers vuit anys s’incorporarà al comú d’Andorra la Vella per assumir el lideratge d’una nova àrea de Mobilitat.
Teixidó era, juntament amb el també cap d’unitat Albert Cabanes, el principal favorit a substituir Rossell sempre que s’optés per una persona de la casa i amb vocació de continuïtat respecte de la feina feta els darrers anys. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, finalment s’ha decantat per l’esmentat responsable. La designació s’oficialitzarà aquest dimecres en el marc de la reunió del consell de ministres, segons que ha avançat ‘Diari d’Andorra’.
Malgrat que no hi ha una comunicació formal, entre els caçadors la tria també és coneguda, segons que ha comprovat l’Altaveu. I l’elecció satisfà. Es considera Ferran Teixidó un home d’experiència i llarga trajectòria en la matèria que, alhora, és reflexiu i amb el qual es pot abordar qualsevol qüestió des d’un clima constructiu i positiu. Es creu que és un home més de consens que no pas sancionador, situació que des del món de la caça es retreu a d’altres dels responsables del cos.
Polèmica en la caça acompanyada a Enclar
Com a temes de llarg recorregut i impacte, Teixidó haurà d’acabar de perfilar una llei del cos que Rossell ja hauria deixat embastada i també haurà de treballar en la construcció o adequació d’una nova caserna. Però en el dia a dia tindrà altres temes espinosos a tractar. En aquest sentit, les fonts consultades recorden que hi ha una polèmica sobre la taula que el ministeri i el cos de banders han de resoldre, i que té a veure amb els plans de caça.
Segons les fonts consultades, s’hauria comès, suposadament una errada amb la caça acompanyada a Enclar, en què s’hauria fet matar un isard que no tocava. O dit d’una altra manera, que el caçador implicat en l’error tenia dret a abatre un animal de superior categoria, per dir-ho així. Ara al ministeri i el cos s’estaria debatent com resoldre aquesta situació. Si donant més jornades de caça, si permetent al caçador perjudicat abatre l’animal del nivell que li pertocava… En tot cas, el malestar està servit.