Sembla clara l’oposició entre els docents -i no només els mestres i professors, també entre el personal col·laborador- a poder acabar sent les persones que hagin de formar-se per fer l’extracció de les mostres per analitzar de forma ràpida i saber si en la població educativa, de manera setmanal, hi ha presència de Covid o no. D’aquesta negativa majoritària n’és conscient la ministra Ester Vilarrubla i el seu nucli dur que sap, però, que té alineat majoritàriament el sindicat (SEP) i que difícilment per aquí hi haurà molt soroll.
Ara, mentre el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, obria la porta a què poguessin ser els mestres i els professors els ‘analistes’, sense que el responsable ministerial en cap cas parlés explícitament ni de mestres ni de professors i parlés de manera més genèrica de personal dels centres educatius que serien formats de manera convenient, Vilarrubla deixava hores després clar al seu personal que no hi ha res de concret i que qualsevol qüestió haurà de comptar amb l’aval d’Educació i encara abans de les direccions del centres.
Alguns d’aquests assessors van estar treballant durant l’estiu uns protocols escolars que s’han desestimat en la pràctica totalitat. Entre altres coses, segons les fonts, proposaven entrades i sortides esglaonades per evitar contactes entre els alumnes
Si passa com ha passat fins ara, Educació té molts números per imposar el seu criteri o les seves necessitats i passar la patata calenta a Salut per tal que sigui aquest departament el que s’hagi d’espavilar per trobar els recursos suficients per fer el cribratge que s’hauria de fer setmanalment a la població escolar en el marc de l’estratègia hivernal de combat de la Covid que s’ha fet pública ja en l’àmbit públic i en relació amb la població local.
I és que la tensió entre l’entorn de Salut i el d’Educació fa dies que dura. Fins al punt que diversos dels col·laboradors de l’equip que lidera Martínez Benazet se n’han acabat distanciant en sentir-se sense el suport que consideren que haurien de tenir i maleint el fet que la seva feina acaba, creuen, a la brossa. Alguns d’aquests assessors van estar treballant durant l’estiu uns protocols escolars que s’han desestimat en la pràctica totalitat. Entre altres coses, segons les fonts, proposaven entrades i sortides esglaonades per evitar contactes entre els alumnes.
Estan convençuts que els contagis que hi ha hagut entre els centres escolars del país -hi ha arribat a haver fins als 12 o el 13% dels escolars del país infectats alhora- s’haurien reduït de forma molt important, sense que, i això ningú no ho demanava ni ho pretenia, s’haguessin eliminat del tot. Però les propostes d’aquests assessors, s’ha dit, s’haurien desoït en la seva major part. I ha acabat essent un dels punts de desentesa entre ells -Joel López, Cristina Royo…- i el ministre.
Hi ha altres qüestions que els han anat distanciant, segons les diverses fonts consultades, però la dels protocols educatius n’és una. També, per exemple, tot el reconeixement de l’esforç fet durant la primera onada de la pandèmia o, per exemple, com combinar de forma adequada la prova TMA i la PCR, tenint en compte que són processos d’anàlisis similars però no pas iguals (la TMA, per exemple, no mesura la quantitat de carrega viral, sinó sols si existeix o no el virus, per això no es fan segones proves als positius, perquè en la immensa majoria dels casos tardarien molt a donar negatiu, fins que el virus no desapareix).
De fet, cap d’aquests professionals que van tenir tant protagonisme durant l’esclat de la crisi forma part ni del comitè tècnic ni del comitè científic que adopten decisions ara en relació amb la Covid. Tots ells estan ara en un discret segon pla. Un segon pla que, volgut o no, no és gratuït. Seran ara espectadors de luxe del que sembla ser un nou desencontre entre Salut i Educació. I veient cap han acabat els partits anteriors, hi ha un dels dos ‘equips’ que surt amb uns quants gols de marge.
Comentaris (4)