En tot cas, i per mirar de fer entendre la seva posició, els delegats de personal han difós una graella comparativa en què en base a una antiguitat de 22 anys, comparen conceptes remuneradors de diversos operadors sanitaris d’Espanya, de Catalunya i d’Andorra. En la comunicació que acompanya la graella en qüestió, s’hi diu que “l’única avantatge real que tenim actualment a Andorra es una càrrega impositiva molt més baixa que a Espanya o França”. I hi afegeixen que “si bé és cert que els salaris són més alts així com els impostos que es paguen els treballadors del Principat d’Andorra, tot i pagar impostos des de fa uns quinze anys, no tenim, ni de lluny, els avantatges socials i laborals dels països veïns”.
En aquest sentit, el president del comitè d’empresa, Miguel Rey, manté que el missatge que volen fer arribar a partir de la comunicació compartida també via intranet del personal de l’hospital és que “és veritat que a Espanya i França es paguen molts més impostos (20-30% contra 10% aquí), però les diferències salarials són notables i no tenim ni de lluny els avantatges socials dels altres països (seguretat social, atur, jubilació, cobertura social…)”. Rey ha reconegut que aquestes mancances socials i laborals afecten al conjunt de la ciutadania del país, però “si paguem impostos, que sigui per alguna cosa”.
El comitè d’empresa i la branca sanitària de l’USdA estan immerses en una ‘batalla’ amb la direcció del SAAS i, de retruc també, amb el ministeri de Salut, en l’intent de recuperar de forma retroactiva fins i tot el màxim de primes per objectius que puguin. Fins al punt que hi ha la decisió ferma de portar la qüestió a la Batllia perquè siguin els tribunals els que decideixin, perquè consideren els portaveus sindicals que les denominades DPO s’haurien d’haver recuperat molt abans que a través de la negociació del conveni col·lectiu actualment vigent es decidís posposar la seva recuperació.