Salut preveu que el 2027 es puguin fer les primeres donacions d’òrgans a Andorra

Durant el 2023 deu persones residents al Principat es van sotmetre a trasplantaments, nou de renals i un de pulmonar

La ministra Helena Mas durant la seva intervenció al Consell General.
La ministra Helena Mas durant la seva intervenció al Consell General. CONSELL GENERAL

El ministeri de Salut preveu que durant aquest 2024 sigui possible començar a fer donacions de còrnia. El 2025 podria ser viable l’obtenció de teixits. I per al 2027 es planteja que hi hagi desplegat el marc reglamentari que faci possible la donació d’òrgans. Així ho ha exposat la titular ministerial, Helena Mas, durant la sessió de control parlamentari al Govern i a preguntes de la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela, que també ha demanat, per exemple, per la llista d’espera de persones que necessiten un trasplantament, una xifra que no s’ha pogut donar. Sí que s’ha explicat que durant el 2023 deu persones residents al Principat es van sotmetre a trasplantaments, nou de renals i un de pulmonar.

Mas ha reconegut que “demà no podríem fer cap trasplantament” perquè no hi ha, especialment, el marc legal necessari. I aquest ha estat un element, justament, que la consellera Vela ha retret al Govern, recordant que fa sis anys que es va aprovar una llei que es va qualificar al seu moment, i pel llavors ministre Joan Martínez com molt avançada i gairebé pionera. “Es va dir que era una llei molt avançada però el Govern se les va prometre molt felices”, ha remarcat la parlamentària del PS. “El calendari s’ha incomplert”, ha insistit Vela, que ha lamentat que l’executiu “s’autoimposa uns terminis de desplegament de les lleis que és incapaç de complir”.

Just agafant-se a aquesta afirmació, la ministra s’ha mostrat cautelosa en els terminis, però sí que ha indicat que entre principi d’aquest estiu o al setembre estarà a punt el reglament regulador de la donació de còrnia, que és un procés “més fàcil”. Ara mateix, si calgués, per a òrgans i teixits s’haurien de traslladar a Andorra professionals sanitaris estrangers “per fer l’extracció i la conservació”. Però no hi ha ni les guies ni els manuals necessaris per regular tot plegat i, per tant, no es podria fer. 

Vela manté que “es va dir que era una llei molt avançada però el Govern se les va prometre molt felices” perquè “s’autoimposa uns terminis de desplegament de les lleis que és incapaç de complir”

“Es voldria poder fer la donació en la major brevetat possible però hi ha certes dificultats”, ha recordat la titular de Salut després que la consellera socialdemòcrata s’hagi interessat pel calendari de desplegament reglamentari i la necessita que “no es demori”. És aquí quan Mas ha parlat de còrnia al 2024, teixits el 2025 i òrgans el 2027 atès que hi ha qüestions lligades a la certificació de defuncions que s’han de tractar. 

D’entrada, Helena Mas ha deixat clar que malgrat que la llei que regula la qüestió de les donacions establia la necessitat de promoure cinc reglaments, després de l’anàlisi de tota la normativa s’ha trobat “innecessari”, per exemple, el reglament de la donació de sang “perquè a Andorra no hi ha banc de sang” i les recol·lectes es fan per part de professionals que provenen de bancs de sang ja degudament regulats. També hi ha elements referents a les cèl·lules o els teixits, per exemple, que es considera que ja queden degudament regulats a partir dels convenis o els protocols que ja hi ha establerts.

En canvi, ha remarcat la ministra, sí que caldrà regular bé allò referent als òrgans i als medicaments de teràpia avançada. Mas ha deixat clar que caldrà fer un control d’ús d’aquests fàrmacs i, per tant, es regularà degudament atès, a més, que es pretén “potenciar un sector econòmic emergent i que el Govern vol impulsar”. La titular de Salut ha calendaritzat, s’ha dit, alguns dels elements reglamentaris que es pretenen, aquests sí, desenvolupar.

Com s’ha dit, Vela s’ha interessat per la llista d’espera de potencials trasplantats. I aquí ha estat quan Mas ha explicat que el 2023 hi va haver deu trasplantaments (nou de renals i un de pulmonar) i un any abans, els trasplantaments havien estat onze i força més variats, atès que n’hi va haver de renals, hepàtics, cardíacs i pancreàtics.  

PRESTACIONS SOCIALS

Durant la sessió de control parlamentari a l’activitat governamental, també hi ha hagut un intercanvi de parers i de reflexions sobre el seguiment i el monitoratge de les prestacions socials atorgades per Afers Socials entre la titular ministerial, Trini Marín, i la consellera general de Concòrdia Núria Segués, que s’ha interessat per la qüestió. En no pocs moments tot plegat ha anat més en una visió teòrica o filosòfica i s’han donat dades que fa pocs dies la ministra, juntament amb altres dirigents del departament, va facilitar.

53804647995 e1c056db1a o
La ministra d'Afers Socials, Trini Marín, durant l'exposició que ha anat fent en seu parlamentària a preguntes de la consellera de Concòrdia Núria Segués. | CONSELL GENERAL

Marín sí que ha explicat que hi ha fins a un total de 48 persones dedicades d’una manera o altra, i repartides “en diferents àrees”, al control de tots els processos que tenen a veure amb l’adjudicació de prestacions. En aquest sentit, la ministra ha explicat que més enllà de les treballadores socials, fins a dinou, que estan repartides per totes les parròquies del Principat, la resta del personal, fins a les 48 esmentades, estan ubicades als serveis centrals del ministeri, a l’edifici de Clara Rabassa.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending