Salut Mental toca fons

El clima laboral al servei comença a ser insostenible per a la immensa majoria de professionals, que consideren incomprensibles moltes de les decisions de la coordinadora del departament, que estan generant un desgast que repercuteix directament en l’atenció als usuaris

Un indicador, a la façana del centre hospitalari, assenyalant cap a Salut Mental.
Un indicador, a la façana del centre hospitalari, assenyalant cap a Salut Mental. Toni Solanelles

Certament, tot pot anar encara a pitjor. Però una part important dels professionals sanitaris del servei de Salut Mental han explotat. No suporten més la coordinació que s’està fent del servei. Si no ha tocat fons ja el departament, està a punt de fer-ho. Fins al punt que hi ha almenys quatre sanitaris que han mirat d’agafar la baixa per allunyar-se un temps de les pressions, de les situacions incomprensibles que altres professionals del servei denuncien que viuen dia sí dia també i que atribueixen directament a la coordinadora de Salut Mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), que tindria aparentment diferents padrins al centre hospitalari.

La por s’ha fet mestressa de molts professionals. Temen alguns dels responsables del servei. Però la situació ha arribat a tal extrem que, guardant l’anonimat, més d’un dels sanitaris expliquen el que s’està vivint en un departament altament sensible i que arran de la pandèmia havia d’agafar una dimensió que no només no ha aconseguit, sinó que, a més a més, ha fet una davallada quant al clima laboral estratosfèrica, mantenen. I amb els professionals ‘cremats’ per les males decisions internes, “mai com ara els usuaris no havien estat tan mal atesos”. I en aquest cas, per exemple, expliquen els consultats que hi ha més errors en l’entrega de medicaments que mai. Amb el risc que això suposa per als usuaris.

Els principals retrets que es fan a la coordinadora és que no parla ni un borrall de català; que probablement no té la formació necessària per ocupar el lloc que ocupa, però té padrins; i que està desmantellant el servei per suposadament situar on li convé persones de la seva confiança

Hi ha dos elements d’entrada que els professionals del servei no entenen respecte del comportament i l’actitud de la coordinadora del servei. La primera i més notòria fins i tot per als pacients, per als usuaris, és que la sanitària no parla ni un borrall de català. Tingui més o menys dificultats, és per una qüestió de voluntat. I això que aquesta infermera porta anys i panys al país. De fet, hi ha hagut, fins i tot, qui ha interposat una queixa davant Política Lingüística per denunciar el comportament respecte de la llengua oficial d’aquesta professional. 

L’altra element que li retreuen, d’entrada, i que lligaria amb els responsables que aparentment l’avalen, és que la sanitària en qüestió no tindria, suposadament, ni la formació ni els coneixements perquè se l’hagi situat a la plaça que ocupa. Però tindria l’aval de direcció d’Infermeria, de la responsable d’hospitalització i del cap de servei de Salut Mental, un Carlos Mur que malgrat el brillant currículum que pugui tenir no deixa de tenir ‘mala premsa’ a l’interior de l’equip. I que se’l continua relacionant amb un episodi d’allò més controvertit que hauria acabat amb un despatx malmès.

Però aquest seria sols una més de les moltes que hi ha. I més enllà del cap de servei, asseguren les fonts que en relació amb el clima laboral és la coordinació del departament qui més ‘mal’ està fent. I el tercer i definitiu element que se li atribueix és el fet d’anar situant persones de la seva estricta confiança, serveixin o no, tinguin la formació requerida o no, allí on creu. Encara que això suposi fer la guitza al professional que ocupa el lloc que pretén per un conegut, per a una amiga, des de fa temps.

IMG 6111
Centre de Salut Mental a l'hospital.

Les decisions des de coordinació no sempre són enteses per l’equip. Més encara, es consideren en alguns casos ratllant la mala praxi i fins i tot la negligència. Les fonts consultades lamenten situacions que darrerament s’han donat en relació, per exemple, al compliment dels mandats judicials. I és que a Salut Mental hi ha qui hi està ingressat per ordre judicial. I depèn de quina decisió s’adopti respecte un aute prou pot passar -i professionals del servei asseguren que ha passat no fa pas massa- que un intern s’acabi fugant. I se l’hagi d’anar a buscar qui sap on.

En fi, que en el moment que més es demana estar al peu del canó al servei, després d’una cruenta pandèmia a nivell mental -i potser aquesta circumstància, la de l’augment de feina, la de tenir els focus mediàtics molt més a sobre també pot tenir a veure en tot plegat-, la situació que viu el departament al SAAS és, com a mínim, preocupant. I bona part de l’equip de professionals del servei no veu pas ni llum al final del túnel ni la manera de redreçar la situació. I hi ha por. Molta por a eventuals represàlies. 

Comentaris (22)

Trending